Nues

Un relat de: jacobè

Vas trobar el meu cos surant en la mar brava i et vaig plorar la força del cel sobre el blau quan hi ha temporal. Vam nedar riu amunt fins a les valls de l'hivern, allunyant-nos del fred costaner que gela els úters materns. Amb la neu em vas fer un coixí i la tendra blancor de les muntanyes va unir els nostres cossos sota la seva manta.

Un floc s'asseu a la teva parpella, quan em mires amb el teu mig somrís divertit, sota el fanal que il·lumina el camí de la nit: got de llet abans d'anar a dormir.
Reposem l'hivern necessari a la casa pedra i pissarra, que crida el guix infantil. La llet quallada recorda l'ahir.

Quan surto dels somnis, damunt el prat decorat amb el salt d'aigua regalat pel desglaç de la primavera, et miro i em mires la flor humida de tu. Ens banyem al riu que serpenteja pels nostres meandres vulvars.
Esmorzem pa de colors: verd, grana, carbassa i groc. Amb cabdal policromat, el riu ens arrossega fins al portal de l'estiu i vessem les nostres naturaleses al llit d'arena que ens acull. És l'inici d'un espai horitzontal, on el blau pinta el cel i el mar.

El silent blanc marí dels núvols ve a fastiguejar les gavines cridaneres. Recullo amb la llengua el fluid que regalima per la morenor de la teva pell nua de platja. Mossego els teus llavis de cacau, amb gest acurat. Ens mengem les boques banyades de sal: les dents repiquen a ritme de papaia i ens xuclem l'òrgan sucós de síndria indiscreta. Com l'aigua de pluja en un carrer descendent, m'enxampes els ulls molls d'admiració. Transfereix-me la líquida saviesa que et llisca pel front. Sóc la teva entranya quan m'alimentes del teu sabor.

Em fa por obrir les nostres memòries pel final. Em conformo en acariciar el llom del nostre diari tots els instants de cada nit, quan el teu flux m'evoca que hem acordat un cicle d'aigua sense fi.


Comentaris

  • imatges[Ofensiu]
    Perestroika | 06-07-2008

    que cerquen la bellesa o és ella qui les persegueix incansable..?

    de les acaballes del mes de maig arribo a mitjans de juliol, sento el retard.

    Agraeixo els teus comentaris i encara més els teus relats, com aquet, que ens omplen d'estones amb tu.

    una abraçada!

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 22-02-2008 | Valoració: 10


    Un relat escrit en prosa que podria fàcilment estructurar-se en estrofes. Bellíssim en la seva forma, suggestiu amb les imatges que crees, amb les frases gairebé impossibles que compons amb la combinació singular de les paraules. És d'aquells textos en que el més important és la bellesa que té el so de les frases i les imatges que evoquen.
    Bé, m'estreno com a comentarista teva i et poso immediatament a preferits.
    Anem bé, veig que tenim gustos literaris semblants. "Les hores" és dins de l'obra de'n Pla una de les meves preferides.
    Bona nit, guapa!

  • molt bomic[Ofensiu]
    setecel | 18-01-2008

    molt bonic,sensual,tendre,insinuós,poètic,visual i ben estructurat.M'ha agradat mooolt!.Et convido a llegir-me,jo et seguiré llegint a tu...

  • molt sensual[Ofensiu]
    tim burton | 01-09-2007

    m'ha agradat molt l'aire poètic i sensual d'aquest relat... crees una atmosfera molt suggerent... felicitats!