Nova llum

Hi veig un renèixer, un canvi d'aires, però per damunt de tot, hi veig determinació. La veu poètica no s'entreté en el dolor d'antany, ni en la melangia d'alguna tristor indefinida. No. El que fa és actuar. El que fa és estovar les idees / com un matalàs de llana, / airejar-les llarga estona / banyades amb sospirs de sol, / gel desfet en degotalls de vida.

Però... el que m'encanta i m'atrapa d'aquest poema és el ritme. Aquesta musicalitat que brolla de cada vers i et duu melodiosament tot al llarg de la recitació.

Una abraçada,

LLIBRE

de renovació, d'apreci i estima per tot el que t'envolta, absolutament per tot. I aquesta "nova llum" m'ha semblat la de la primavera, que deixa enrere els llargs dies, foscos i freds, de l'hivern per donar pas al nou color d'una nova estació, que t'omple el cor amb noves idees, nous pensaments, renovades esperances...
Encisador, Rosa, i escrit amb la teva habitual elegància per triar mots i versos que fan dels teus poemes un plaer exquisit pel ulls de qualsevol lector.
Un petó ben fort!

aquesta nova llum amb l'expressió encantadora dels mots, Rosasp!

Petons!!

Ai Rosa, de debo que em tens ben corpresa amb com escrius sobre els teus sentiments, tan empapats de natura sempre. Be, ja saps que es una cosa que compartim; nomes espero algun dia poder-ho transmetre amb tanta transperencia.

Bellissim, el poema. Felicitats i a obrir finestres!!!

una abraçada,

m

veig que tu també et saps renovar tot sovint, i potser més en dies com aquest, en estacions que donen peu a renéixer, albirar noves llums, estels, il·lusions, en definitiva, nova saba per al cor.