Cercador
Notícies de la ciutat. Quarta part.
Un relat de: annabella pampalluguesCom un xiquet que juga amb el fang
ciutat, jo a tu et modelaria.
Et pastaria al meu gust,
i et pretendria neta i bonica.
Però igual que de la terra humida el xiquet fa una bola
i diu, segur, que és un gos preciós que somriu,
jo no en sabria fer de tu
més que un vast pilot de fang.
I llavors m'he de conformar,
-com un adult seriós
que ja no té edad per jugar amb fang-
en desitjar que fores preciosa i somrigueres.
Comentaris
-
Adults[Ofensiu]T. Cargol | 02-08-2006
Deixem de ser nens, però això no significa que no puguem seguir imaginant o intentar fer coses que volem: simplementn sabem que potser no ho aconseguirem.
Pampallugues t'has buscat una foto que reflecteix inteligència però també la teva bella fesomia - que és conseqüència del concepte anterior.
M'agrada la teva biografia: ens fas conèixer el teu estat anímic, una mica sorprès - pel que significa ser adult? - però en certa manera satisfet. oconformat.
La cullera alçada és un símbol que tu veus però que no t'absorveix: mires la camara.
Bé, és això: anar fent camí.
Salut
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
m'agrada el títol...[Ofensiu]Capdelin | 05-07-2006 | Valoració: 10
i el contingut.
A vegades penso que els de ciutat comprem per poder somriure... que ens posem ulleres de sol per canviar el color de la vida, que fugim d'ella com qui busca oxigen i que en algunes zones put a mor al fons del paladar... i seguim comprant i comprant per poder somriure davant d'un provador de grans magatzems... i ens creiem que som més grans perquè som quantitat... pero ella, la ciutat, segueix tenint en els peus, fang, fang... Cal que la cuidem.
Una abraçada.
l´Autor

33 Relats
122 Comentaris
44406 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.
Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.
M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.
Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.
Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.
Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"
(descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- La tristesa podria ser això
- Presses
- Notícies de la ciutat. Quarta part.
- Notícies de la ciutat. Tercera part.
- l'anhel de la paraula
- Violència familiar.
- De la terra morta
- Decàleg de perquè m'assemble a una tortuga
- L'orfandat de les lletres, o poema sobre l'art.
- Notícies de la ciutat. Segona part.
- Notícies de la ciutat. Primera part.
- La Blancaneus primera
- El teatre vell
- Plou
- Nit freda