Cercador


Llista categories

Nit freda

Un relat de: annabella pampallugues

Dorm el xiquet, fred
sota un fred cel com a sostre
amb només el caliu
d'una flama encesa a terra.

Dorm als braços de sa mare
que l'acompanya, i l'acarona
amb només l'amor com a riquesa
i els seus braços com a temple.

Dorm son pare, fred
sota un fred sostre de ciment
amb l'amor com a desferra
i la sang aigualida pel temps.

Tremola el xiquet
de fred i de poc futur
en una nit amarada de res
i una vida d'encara menys.

Tremola la mare
de fred i de ràbia
del dolor de dormir en terra
amb les pedres rossegant-li l'esquena.

I tremola el pare
de fred i de por
dins la grisa presó, misèria
per un crim que ha comés.

Caminen tots tres
carregant als muscles la seua creu
amb les mans brutes de pena i pecat
i ells mateixos com a únic déu.

Comentaris

Afegir comentari
  • Nit freda![Ofensiu]
    jacobè | 24-12-2005

    No el canviaria. Em sembla perfecte: nit, per la foscor en les seves vides; freda, pel patiment. Nit freda: metàfora de la situació social que denuncies. Preciosa. Escrius i exposes les idees molt bé per la teva jovenesa.
    Bon nadal pampallugues!

  • ![Ofensiu]
    ambre | 12-11-2005 | Valoració: 10

    Inútil cosmonauta el què no sap el nom de les coses que l'ignoren. Inútil cosmonauta el què mira les estrelles i no veu les rates.

    Més o menys anava així...

    És d'en Montalban, no sé per què m'ho has recordat...

  • Tristor gelada [Ofensiu]
    Màndalf | 12-11-2005

    és el que transmet la teva poesia, que descriu les penuries i la dessolació d'aquest tres abandonats de la vida. Jo com a títol d'una poesia m'agrada trobar-hi un troçet bonic d'ella mateixa. Per exemple "Sota un fred cel", "Tremola el xiquet", "Grisa presó" "Únic Déu",... però ara no sé com t'ho faras per canviar-ho,...
    Un petó

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

44390 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >