Nostre racó d'amor

Un relat de: Melcior

Quan trepitjo neguitós
la humida i verda gespa
del racó del bosc de pins
que és el niu nostre d'amor.
Semblo fera i no persona
del desig que duc a sobre
d'estimar-te sota el sol.
Quan els xiulets dels tords
em diuen, que s'acosta una ombra
entre les ombres del bosc,
com si fos un home boig
corro prest i poderós
a rebre't amb un bes,
tan ple de força i tan furiós
que rodem a tomballons tots dos,
l'un sobre l'altre,
com si fóssim un de sol.
Després de les furors de l'arribada
cansats de donar voltes,
ens estimem tant com sabem
i parem el temps al racó nostre.
Ni l'herba verda gosa créixer
ni els pins, ni els tords xiular
per no trencar tanta passió.

Comentaris

  • He vingut a l'inici[Ofensiu]
    M.Salles | 02-12-2008 | Valoració: 10

    per no quedar-me tan sols amb els darrers publicats. I em trobo amb un magnífic relat directe sobre el desig.

    Una imatge genial la d'aquest bosc sense herba, cremada per la passió.

  • Hola!!![Ofensiu]
    ROSASP | 12-05-2005

    Carai, quina força desprenen aquests versos.
    El racó d'amor és natural i preciós, però aquesta passió que no té mesura i ho embolcalla tot, encara més...
    Bonic poema, molt intens, deixa sense respiració una estoneta!

    Salutacions i fins la propera!


  • Magnífic[Ofensiu]
    brideshead | 12-05-2005

    He pogut imaginar aquest racó d'amor, tal com si mirés una fotografia.... dues persones, el desig, l'amor, la passió,... hi són tan ben expressats!

    "...
    Quan els xiulets dels tords
    em diuen, que s'acosta una ombra
    entre les ombres del bosc,
    com si fos un home boig
    corro prest i poderós
    a rebre't amb un bes"
    ..."

    Vinc de llegir "Tu" i aquest m'ha tornat a sorprendre. A més, un lèxic molt acurat, molt ben escollit que li dona molta passió al poema, enforteix el sentiment expressat.

    Felicitats de nou i un petó!

  • l´herba, els tords, els pins...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-01-2005 | Valoració: 10

    i els dos en un... rodolant somnis damunt la gespa que no gosa créixer per no trencar l´instant... fantàstic... idíl-lic... barregant sentiments viscerals, nadius, indígenes, brutals... amb pinzellades suaus i melangioses de natura que, comprensiva i generosa... decora amb bellesa naturista l´escenari de l´amor pur...
    no et coneixia (XD)... m´ha agradat i et seguiré llegint... ànims... que els pins, la gespa i els tords esperen la teva poesia... perquè sense tu, la seva verdor i els seus trins... flairen monotonia...
    una abraçada, amic...!