Nostàlgia

ara, m'han vingut al cap les paraules que m'escrivies cada nit,
recordo quan llegia els teus pensaments i sentia com cada mot em donava un bocí més de vida...
I com em reia de les teves faltes!
El teu món, escrits amb falsa inocència però amb tendresa veritable.
Com enyoro tenir-te al paper! quantes peripècies vaig arribar a fer per arribar a dexifrar què amagaven aquells símbols que t'entestaves a anomenar lletres.
M'agradava tant descobrir amb emoció aquells dibuixos estranys brolladors de sentiments, i quan em trobava en les teves històries era fascinant.
Trobo a faltar les notes a peu de pàgina que em feien plorar de tendre amor...