Non solum habemus Papa sed etiam habemus Mama

No sóc monàrquic i no em sap gens de greu. Malgrat això, desitjo a la futura mare i reina tota mena de felicitats, millor però, dins de la premsa del cor, com a una senyora normal o molt especial si es vol...

Tampoc sóc historiador, però, la millor manera d'experimentar el masoquisme per a un català, és afeccionar-se a la pròpia història. Jo fa, gairebé, cinquanta anys que pateixo aquesta histèria i, com més va, menys entenc perquè no se'n fa, si més no, més ressò

Jo comprenc que als senyors de la dreta castellana els faci molta gràcia la monarquia i que escoltin bocabadats la notícia de què ha parit una princesa o s'ha maridat l'altra, etc.

No entenc però, que un català, amb els mínims coneixements d'història, es deixi encantar pel mateix.

A un català com cal: per orgull, per dignitat o per memòria històrica, hauria de saber on ens han abocat les monarquies; del segle XV ençà; totes, totes, sempre, imposades per la nostra Santa Mare Església.

Aquests reis i reines, castellans, àustries o francesos, mai catalans, foren absolutistes o despòtics. Per a mi, només aquests lèxics em semblen ja més greus que totes les dictadures. Les monarquies, aleshores, eren això, dictadures constitucionalitzades, amb llurs adeptes, llurs llepaculs i llurs amos: L'Església.

Franco utilitzà la monarquia per a romandre quaranta anys com a regent o garant d'un príncep nen, que li permeté ser dictador. Segons alguns, fins amb un cert fons democràtic.

Els nostres amos, esbrinant les capitulacions, no ho són pas els castellans, sinó tant sols els reis. Aleshores, així s'enten la dèria d'imposar-nos un Borbó, rebutjat dues vegades pel poble i readmès pel dictador. Pregunteu als francesos, als italians o als alemanys, etc. si volen un rei.

Els nostres reis no són reis d'Espanya. Si ho fossin, serien Ferran II i Ferran III, o Alfons I i Alfons II. Els ordinals de la història deixen, ben clar, que són reis de Castella, la resta, doncs, en som una colònia.

Catalunya és Aragó, nosaltres no som catalans, sinó aragonesos. Una de les cents d'iniquitats que ens han estat infligides en nom de les monarquies.

Les capitulacions en la unió del petitíssim Aragó d'aleshores, tan sols Hosca, diuen així: Jo Ramir dono a tu Ramon Berenguer, Compte de Barcelona i Marca, la meva filla Peronella com a esposa, amb tots els nostres dominis integrats, així com els vàrem rebre del nostre pare.
Els falsaris... ho van entendre tot al inrevés.

La confederació catalana, llavors, era, gairebé, cinquanta vegades Aragó. Tot el desfici fou perquè uns senyors, amb grans interessos castellans, van afirmar que un rei d'un estat minúscul era molt més que un Compte d'un imperi.

Jo encara no he trobat, enlloc, els primers reis originaris d'Aragó o dels altres indrets de la reconquesta.

Hi ha qui encara creu que foren enviats directament per Déu; jo sé que foren Curros Gimenez o quelcom de semblant. Altra cosa, invents i més invents, com sempre.

Les batalles de Covadonga i Clavijo varen ser, també, encimbellades i així d'altres.

Casp, els reis catòlics, Amèrica , Felip IV. els Borbons i les dictadures foren iniquitats infligides, per cinc segles, als catalans i pels senyors de l'Església i llurs monarquies; ni tant sols una... amb consort catalana.

A Castella deien i diuen:
Castilla es fe, monarquia y milicia.

La fe és l'Església que els ho ha regalat tot,. La monarquia, allò que els ha permès romandre'n amos. La milicia , per molt de temps, fou quasi l'única feina que podien oferir-los, pagada per tres segles amb l'or de les colònies.

Castella mai tingué una sola colònia i ,gairebé, només desfetes. Els dos imperis espanyols foren catalans: El Mediterrani i Amèrica. Ambdós robats als catalans amb el truc de l'estampeta: les monarquies castellanes.


Amb, gairebé, un cinquanta per cent d'analfabetisme funcional i doblat l'històric, els mèdia poden imposar el que vulguin i, si és de color de rosa, amb encantament inclòs. El pobre analfabet no reconeixerà mai ser-ho i, així, recolzarà la iniqua monarquia borbònica, ans que acceptar la seva vergonyosa i estúpida ignorància.

Gràcies. Jaume Vallet