No t'enyore

Em venen al cap poesíes de Escandar i no puc evitar recordar-te, cada una d'elles conta un troset de la nostra història, que com totes, ésta també sona trista, no puc evitar llegir, recordar-te i escriure't, després vindràn els dubtes i totes eixes coses que els dos saben, després vindràn els desamors, les nostalgies, i un poquet de tu es queda amb mi, per sempre, infinit... I si despues amb el temps la merda se'ns tira a sobre, serà el que pareixia, però no el que ens pensavem.
Después de tot el temps ha fet el seu treball, perqué el temps sempre fa el seu treballs, recordes? Que sí, que estic bé desde que ningú m'ho pregunta, que amb tu no ha sigut més que un algu que mai ha arribat a arribar, i amb tot açò d'eixe d'escriure't es un proposit que vaig a intentar cumplir. Fa temps que no em lliges, i estic segura que et mors de ganes de saber que és el que passa pel meu cap, amb tot açò, tot es podría reduir a un ''polvo'' amb marihuana de fons, sexe del nostre, que ceía que no encontraría millor sexe que el nostre, saps? Que ilusa eh?! Ara ja sé que el que faltava entre nosaltres eren caricies, algo que ja està ací, amb mi, dins, i durarà temps, no t'enyore guapi, no t'enyore gens, o almenys deixam pensar que no ho faig.