Cercador
No som res més
Un relat de: silvia_peratalladaNo som res més
que cèl·lules
amb un mateix destí: morir.
I mentre esperem
el temut moment,
intentem salvar-nos del temps,
vivint intensament
cada instant, cada moment.
Comentaris
-
biologia més sentiment[Ofensiu]Capdelin | 09-09-2005
som un munt de cèl·lules (biologia)
intentem viure intensament (sentiment)
perquè vivint intensament... la vida és més llarga, més concentrada, més apateïda...
l'avorriment avança la mort de l'ànima i s'envelleix abans... digo yo!!!
una abraçada!
P.D. som un munt de cèl·lules, RES MÉS!!! (i aquí no entra els diners, el carnet de conduir, una caseta a la costa ni un ordinador portàtil ni cap títol universitari...)
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580990 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....