No se'ns farà de nit, aquesta nit

Un relat de: bufanúvols

Potser és així, però em costa veure-ho tan clar
com el teu cor, que dius que es perd,
mentre jo penso que és el meu cor
embriagat, caminant, corrent, desolat
pels camins que he anat deixant enrere.
Vols assaborir les meves herbes?
Vols venir de viatge pels carrers de la platja?
No se'ns farà de nit, aquesta nit.
Cauen les pols d'un cel
i això em retorna les ales
que una noia em va donar.
Els meus records, com un pedra,
remullaré en alguna bassa.
El teatre de l'ombra i el llucifer
començarà a les 3 de la matinada
a la vora del marge de les pedres
de l'antiga barraca dels bruixots
que dancen amb les metzineres
que l'altre dia em van acollir.
I travessen rius
i s'adormen als arbres
més antics de la comarca.
Ara que hi penso,
jo me'n vaig:
vols venir a collir aquelles herbes?
No se'ns farà de nit, aquesta nit.

Comentaris

  • gypsy | 02-12-2007 | Valoració: 10

    aniré darrera els mots, allà on em portin, embruixats, a ballar danses antigues o a xiuxiuejar conjurs amagats i et seguiré en les nits esteses que dibuixen esborranys dels teus sentits.


    !!!!!!!!!!

    :)