No puc viure

No puc viure més així
A l'ombra del dia que busca fogueres
Vull aquells racons on els cossos tornin a viure
Amb passions que han esdevingut aigua.

Jo no soc de metall
Tinc una caixa encegada
On has empresonat
Les meves vibracions

Volia baixar al pou sec
Amb tu i tornar a pujar.
Era com una aventura per després tornar a veure
El firmament.

Ara amb mi no hi ets,
Només que a estones
I des d'aquest forat tant sols
Veig un tros de lluna.

Ara estic com el pou
Sense aigua, sec
No vindràs més quan tu vulguis,
Si tornes ja no em trobaràs.

Marxaré i cercaré l´únic camí
Que hi porta
A la llum
O potser a les tenebres
Lluny de tu.