No ploris per Creusa, Enees (I)

CREUSA

I.

El teu mirall reflecteix solament
les formes d'un passat que se t'oblida.
L'havies desitjat gloriós i feliç:
avui, però, s'esquincen les imatges
mentre un vell foc recrema
l'herbatge on s'alimenten els records
d'antigues mortaldats
a què sobrevisqueres.



II.

Et cercaran en va.
Cridaran i diran el teu nom,
però no els sentiràs.
Car és escrit pel llapis del destí
que no hi ha pitjor mort
que la dels que perviuen.




III.

Hi ha el ritual, Creusa,
aquest vell ritual de purificació,
i els somnis, les batalles,
i hi ha una mort, Creusa,
que mai no et va ser escrita.





IV.

¿Quin foll dolor
et donarà profit?
Que deixi el plor,
l'amant i recomenci
els seus camins al mar.




V.

D'aquest matí endavant
l'amor serà un record
i el teu rostre un miratge.




VI.

D'entre les flames,
la teva imatge clara
treu transparències.