No miris enrere que ningú dels dos ens em deixat res.

No són sols paraules, no són sols records passats, es un present que va cada dia a més, i arriba un punt que la necessitat de tindre't al meu costat es torna imprescindible, com si ninguna altra cosa fera falta, tan sols tu, i eixos petits moments que sols nosaltres sabem fer nostres...eixe record de la primera mirada sense saber res de les nostres vides....eixe primer bes, sense saber com reaccionar, sense saber que dir. Recordes el segon cop? eixe segon cop va ser tan important com necessari, com l'aigua per a les plantes, com l'aire per a poder sobreviure. Fins que te'n vas anar, i jo ahir vaig somiar amb tu, vaig somiar que tornaves, que ilusa, eh?M'entre intente corregir tot el que he fet mal, m'entres tu beses a altra, m'entres la toques i penses amb mi, no vull mirar enrere, no queda res per a mirar. Vindran altres? vindràn sí, però no iguals. Jo estic ací igual de perduda, sense voler encontrar-me massa, incapaç de cridar-te un divendres per la vesprà per a dir-te que per les nits segueix fent molt de fred. No vull que tornes, he trobat altre somriure que m'aborrona la pell amb les seues caricies, no son igual que les teues, son millors! Ah! i recorda que t'estime, i que tu a mi també, però ja es tard...