Cercador
No hi ets, els teus ulls tampoc.
Un relat de: Anònim- Compartir:
Estic sol, no hi ets.
Tantes coses no compartides...
el cant dels ocells
a primera hora del matí.
No hi ets, estic sol,
ningú amb qui sopar
a la llum de la lluna
en una nit d'estiu.
Estic sol, no hi ets...
mai et veuré
menjant un gelat
amb la brisa del mar
colpejant-nos la cara.
No hi ets, estic sol.
L'olor a pi
i uns entrepans embolicats
amb paper d'alumini.
No tenen sabor
sense la teva companyia.
Estic sol, no hi ets...
l'única font d'aigua fresca
en la sequera de la soledat
eren els teus ulls.
Comentaris
-
Un poema[Ofensiu]brideshead | 11-05-2006
ben senzill, qüotidià, planer.
Ara bé, aquesta estrofa em crea un dubte:
"Estic sol, no hi ets...
l'única font d'aigua fresca
en la sequera de la soledat
eren els teus ulls."
L'única font d'aigua fresca eren els seus ulls, contemplar-los, i això vol dir que tenies la seva companyia, oi? per tant, com podies sentir aquesta "sequera de la soledat"? La pots sentir ara, de fet la sents i de manera contundent i contínua en els teus poemes, però no aleshores, quan eres amb ella i ella amb tu...
Bé, només és una reflexió que m'ha vingut al cap, en llegir el teu poema.
Una abraçada.