No hem clos els ulls de tota la nit (I)

Ens quedem sols un moment. Davant nostre, sota aquesta talaia natural, el riu forma un meandre clar i marcat. Lluny, els llumets dels pobles fan pampallugues. La nit no és del tot estrellada. Un airet refresca tímidament l'estiu que avui arriba. Em mires i amb ulls tendres em dius, "gràcies per haver-me portat aquí." No volies venir. No tenies un bon dia. Volies plorar. Ara somrius mentre la meva mà, ensinistrada, s'esmuny per la cintura. T'acaricio la pell tevia que s'amaga sota la brusa i el forro polar que tant m'agrada. Em sento molt bé al teu costat. Miro el riu i penso que la vida és com ell. De cop i volta canvia de direcció. De cop i volta es trenquen els esquemes. Ens mirem. M'endevines els pensaments. De cop i volta la teva pell és sensual, els teus gestos deliciosos, la teva mirada tendre. Com la que t'aguanto ara, poruc de perdre-la per sempre. Continuo dibuixant el riu a la teva esquena. T'apropes. Just per no aixecar sospites, just per tenir un petit i deliciós contacte entre els nostres cossos. Just per fer-me saber el que significo per tu. Just per... Tornem estar acompanyats.