Sopem i per alguna raó o altre les nostres mans es toquen.

Sopem i per alguna raó o altre les nostres mans es toquen. Hem parlat llargament, hem discutit sobre tot, hem rigut, hem plorat,... hem sigut feliços senzillament compartint un sopar. I finalment la nostra pell reclama atenció. Comencem pels dits, una carícia, un petit contacte que sense complexes va creixent, fent-nos gaudir de cada centímetre de les nostres mans. I així anem perdent la vergonya que mai hem tingut. Els nostres cors s'acceleren i de les mans es queden petites per tant de desig. La taula ens fa de barrera i augmenta el plaer de gaudir tant amb tan poc. Sabem que la nostra amistat, el teu desengany amorós i alguna responsabilitat absurda ens impedeixen anar més enllà. Però ens aixequem i ens abracem. Noto el teu cos a prop, sembla que t'hagi abraçat tota la vida, els pits m'apreten, m'encanten. El meu entrecuix també t'apreta i sembla que t'agrada. La teva olor m'envolta i la respiro profundament. Ens movem suaument, les meves mans passegen lentament per la teva esquena. Les teves, acaricien el meu cabell. Un peto a la galta, una mossegada al coll, un sospir a cau d'orella... Però no anem més enllà. Acaricio les teves natges, sabent que serà la última concessió que em permetré i que em permetràs. És tan fàcil anar a més, com tan clar que acabarem aquí. Senzillament gaudint de tu, gaudint de mi. Tu em diràs prou. Jo ja hauré renunciat a més. Un "això no pot continuar", un "no et vull fer mal", una mirada tendre que desmunta tota teoria i racionalitat, un "bona nit princesa", un "bona nit granota"...