No hem clos els ulls de tota la nit (i III)

Un relat de: Granota

El silenci torna. La meva mà corre per sota la brusa i t'acaricia els pits. Però la rebutges dient-me a cau d'orella que no et tindré tota la primera vegada.

Llisco avall per la teva pell mentre els meus llavis busquen els teus per fer-te un petit petó. Després, dos, tres, fins que la vergonya s'esborra i la confiança envalentona la meva llengua aventurera que explora buscant alguna recompensa. De cop la troba. Petita, calenta. Tímidament les entrellacem i gaudim de mil sensacions desconegudes. Tanco els ulls per no perdre cap detall d'aquest humit plaer.

Continuem jugant i fem l'amor amb elles. El plaer és màxim, intens, real, únic... No puc més i torno a saltar-me els límits. T'acaricio les natges. Fantàstiques. Les premo perquè vull sentir-te molt a prop. Perquè vull que em sentis molt a prop. Els nostres cossos s'estan fonent en un. El va i ve és molt intens...

Malgrat hem oblidat que no estem sols, que les estrelles somriuen espiant-nos, que la química i la física s'han unit entre tu i jo... malgrat el moment perfecte que vivim, els nostres ullets "de peix bullit" es creuen i amb els teus llavis dolços em dius que parem.

No t'ho retrec. T'ho agraeixo amb un petó allà on s'acaba l'amistat i on comença l'amor.

Ens fem mil petons més, a tall de comiat; a tall "d'això no es pot repetir"; mentre les nostres mans tornen a córrer racons coneguts.

Ens abracem i mirem com la nit fuig, deixant pas a un Sol tímid, calent, sensual... Com tu, com aquesta nit, com el record que ens quedarà.

Bon dia princesa.

Bon dia granota.

Comentaris

  • Molt bé![Ofensiu]
    1H5M2 | 03-07-2006 | Valoració: 8

    M'ha agradat la trilogia. Ben pensada i ben resolta. Continua escrivint.