No hauria sortit bé...

Un relat de: Ombrívol
Dret al final de la fusta, la cadena embolicada als peus, miro el blau de les ones que m’esperen i sento cridar al darrere la tripulació pirata amotinada:

- “Unes paraules de comiat, capità?”

Inspiració... El que digui ara m’ha de salvar la vida.

Amb tota la convicció que puc deixo anar la història que he rumiat. Parlo de l’explosió que he anat preparant des que vaig intuir la seva rebel•lió, d’una metxa que crema lentament a un habitacle secret que només revelaré si em deixen en una barca a prop d’algun port...

La resposta m’arriba en forma de puntada de bota a l’esquena. No s’ho han empassat.

- “Saluda als taurons, bocamoll !!”

Sota l’aigua, baixant veloç cap a la negror, em sacseja abans de l’últim batec la terrible ona expansiva i penso: “no hauria sortit bé...la metxa era massa curta...”.

Comentaris