No estic sol

No estic sol.
M'acompanya la nit,
les despulles del que soc,
del que he segut,
la negra llum de l'aurora
-que em condueix
a buscar-te cada dia-,
la blanca lluna,
-que des de el cel em mira-.

No estic sol.
Tinc la memòria plena
de gestos, paraules, mirades,
sons... La teva veu,
dolça melodia del riu
que avança ple d'aigua,
inunda els meus sentits
i em deixa indefens davant
la teva presència.

No estic sol.
Milers de vaixells amb la teva bandera
naveguen pel mar
de la meva existència,
acompanyats per exèrcits de dofins
que salten, ballen, canten
el teu nom
mentre la meva illa s'enfonsa
sense consol.

No estic sol, no,
però m'agradaria.
Així no hauria de pensar-te
cada nit abans de dormir-me,
no hauria de patir en silenci
aquesta necessitat de cridar
que ja no eres meva,
- pot ser, mai ho seràs-,
no hauria de buscar
altres mans que m'estimen
com les teves ja mai ho faran.

T'enyoro tant......