No estic segur de res

Un relat de: AVERROIS
Suposadament estic viu
el Sol m’acarona la cara
el vent em besa amb melangia
i els batecs del meu cor
compassats ressonen...
Al meu cap.
Suposadament puc admirar
el verd de les muntanyes
la duresa de les roques
el blau de la mar
la suavitat del cel...
Espurnat de núvols.
Suposadament estimo
acaronant les seves mans
besant els seus llavis
veient les espurnes brillants d’amor...
Dels seus ulls.
Suposadament puc sentir
el remor dels rierols
el cant del ocells
les melodies de la música
les paraules d’amor.
Però...
...quan de temps existiré?
...tothom m’oblidarà?
Suposadament aquesta poesia...
És diluirà en el temps.

Comentaris

  • Som…[Ofensiu]
    iong txon | 17-04-2011 | Valoració: 10

    els objectes d'amor de Déu, per això som eterns: Ell no ens oblidarà. El poema està molt bé. He estat llegint alguns dels teus darrers relats i m'han agradat força: tens una gran creativitat. Però permet que et faci un comentari "tonto" de sintaxi: tinc entès que l'apòstrof sempre té més força que la contracció de preposició i article. Per exemple: no seria "desterrada al oblit" sinó "desterrada a l'oblit" i també "de l'odi" i "de l'egoisme". En fi, és una qüestió formal sense importància però que no costa res a l'hora d'escriure per algú com tu que allò més important de l'originalitat i la creativitat ho tens per defecte. Enhorabona i gràcies pel teu darrer comentari, m'ha fet molta alegria.
    Quim

  • La poesia no mor mai![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-04-2011 | Valoració: 10

    Suposadament, tot es que has expressat en aquest bell poema romandrà durant molt de temps, perquè, abans que tu i després de tu, algú no ha viscut i algú altre ho viurà. La vida és un cicle en el que es repeteix un cop i un altre cop les mateixes situacions i les mateixes vivències. I allò que l'ésser humà sent més profundament, la poesia, no tindrà mai final ni oblit. És immortal!

    L'enhorabona pel magnífic poema

    Una abraçada
    Aurora

  • Ben cert...[Ofensiu]
    brins | 10-04-2011 | Valoració: 10

    A la vida, hi ha molts aspectes que ens provoquen inseguretat, averrois, petites i grans coses que no sabem com es desenvoluparan ni quan finalitzaran; és lògic que ens fem moltes preguntes, però és necessari, també, que acceptem amb optimisme les regles establertes i que ens esforcem a gaudir el present. Hem de prémer ben fort dins de les mans tot allò que ens pot fer feliç en aquest moment.

    Rep una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • potser pensar...[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-04-2011

    en el tant enllà no és la millor opció... jo optaria més per un "carpe diem" i aprofitar el present, que és el que tenim del cert, recordant amb tendresa el passat.

    ens la veiem per aquí,
    Gemma

  • la vida és una oportunitat...[Ofensiu]
    teresa serramia | 08-04-2011

    i l'estem aprofitant al màxia..., i tant!, passejant-nos per aquí l'assaborim en bona companyia.., quina sort!!, la flama que mostres entremans, a la fotografia, expressa abastament aquest do que brilla en nosaltres: un tresor de valor incalculable...Una oportunitat única. Cantem. Vivim. Estimem. Escrivim. Llegim....Passegem...Compartim.....
    Felicitats pel teu relat...,AVERROIS...

  • suposadament[Ofensiu]
    Xunxi | 03-04-2011 | Valoració: 10

    jo crec que lo important no és que tothom et pugui oblidar, és més no cal tenir cap interès en que no sigui així, perquè qui no t’oblidarà es qui t’estima , que t’oblidin els altres...

    però som uns privilegiats per suposadament gaudir d’aquets instants, i de portar al cor aquells qui com nosaltres suposadament els van tenir, una abraçada molt forta per aquest instant

  • No estem sols...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 29-03-2011 | Valoració: 10

    Veig que hi ha com una mena de "conjunció temporal" entre molta gent (i m'hi incloc) que pensem coses similars. També hi compto a en Joan, que ve de comentar-me un relat meu i jo un de seu, si bé no similar, sí amb el mateix rerefons.

    Què ens passa?!?!?

    Enhorabona pel teu relat!

  • Tant se val [Ofensiu]
    free sound | 28-03-2011 | Valoració: 10

    el temps que estarem, el que cal valorar és la qualitat i la intensitat d'aquest.
    Crec que el que és important és l'ara i l'aquí, quan ja no hi siguem, no ens ha de preocupar res!!!!
    Felicitats i endavant!!!

  • un conflicte existencial...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-03-2011 | Valoració: 10

    però segur que quan marxem sempre deixem petja, en els éssers estimats en la família i amics... i potser algun dels nostres escrits siguin llegits en un futur indefinit...
    una abraçada des de mataró
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!