Mariola

Un relat de: FeloPV
Tens el gest altívol de la serra
la llum llunyana, cremant, dels astres
que intuïm, les nits, a la serena.
Sàlvia, romaní, timó si et flaire
el contacte ofert d'una mà oberta,
la lleugeresa de l'inabastable.

Fem com fan els cossos celestes
fonent-se en el breu bes d'un eclipsi.
Bevent-nos tastaré, on els teus llavis,
l'endolciment càlid de l'herber.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de FeloPV

FeloPV

6 Relats

3 Comentaris

754 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Abans RFS1984 (podeu buscar-me i llegir-me els poemes que pengí aleshores)

Vaig perdre l'adreça electrònica i, amb ella, l'accés al compte.

Ara n'òbric un de nou. La segona època.

Si abans era interí, ara exercisc de gris funcionari de carrera.

Endavant amb les atxes!