Llei del marc

Ja n'hi ha prou, de viure la vida dels altres,
d'ajustar-se a la seua llei del marc,
com els apòstols del timpà d'un vell pòrtic
romànic, com el peix globus d'un aquàrium
que no es reconeix en el reflex del vidre,
així jo sóc en la selva animal dòcil,
sempre amatent a les directrius d'amunt
i d'avall, d'alumnes i de companys,
de conserges i butlletins oficials,
alternativament, de la dona i la mare
[i la figa ma tia]
dels vaivens d'un fill que compta dos anys
i de qualdevol prestidigitador
que es propose seriosament d'entabanar-me.


M'esgarre entre tibantors oposades,
corrents idèntics que es repel•len
esquarterant-me pels quatre punts cardinals
i em llancen contra les cordes del ring
i amb cada estrebada el llaç de la soga
s'estreny més i mai no arriba l'últim assalt.


Voldria abocar-me en aquesta gerra
com les bèsties xarrupen a l'abeurador
i enviar a pastar aquest fang,
de batussa de baixa estofa,
irresistible forat negre,
a la formigonera del ja s'ho fareu.
Teniu la cara armada de morter.

1/1/2023