NO CAL QUE PARLIS MÉS

Un relat de: El poeta
No cal que parlis més
de les nostres vides;
de la buidor de tants segles;
dels nostres somnis malaurats;
de les nostres
esperances truncades.
Tu i jo sabem què és la vida.
Per què hem arribat ací,
al límit de la nostra recança.
Hem assaborit la tristor
d´uns dies,
en què parlàvem sense memòria
de les coses que mai no havíem vist.
No, no cal que parlis més.
Avui no cal remoure
les paraules per a entendre´ns.
El silenci ens ho dirà tot.
I sabrem per què esperem encara.


Comentaris

  • Senzillament meravellós..[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-01-2019 | Valoració: 10

    Le esperances no deuen truncar-se, s'ha de tindre dins de l'ànima i a més s'ha de saber esperar en la vida, ja que en el silenci se'ns manifesta.
    Un poema molt profund i amb molta sensibilitat.
    Excel.lent, El poeta.
    Una salutació
    Per la de Vellut

  • Ens passa a tots[Ofensiu]
    llegiresviure | 17-08-2018 | Valoració: 7

    Quan un arriba a saber què és la vida, vol dir que ja n’ha viscut més de la meitat si tot va bé. El pas del temps, que tot ens ho ensenya i tot ens ho pren...

  • Unbon tast[Ofensiu]
    Nil | 30-06-2018 | Valoració: 10

    El teu poema no em remet a la teva edat. Mes sembla, tot ell... que ha estat escrit per algú que ja duu un cert bagatge a la vida, algú que sent, s'emociona, pateix i ensems viu amb profunditat el pas del temps. Un poema per assaborir en instants de quietud i recolliment en un mateix. Per a molts anys, Nil.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: