EL CAPTAIRE

Un relat de: El poeta
El captaire, silenciós,
seu a terra.
Mentre amb la mà estesa
demana una almoina
d´humanitat.


Però ningú no el veu.
El seu proïsme és cec,
que camina entre les fosques
de la cruel indiferència.


I, neguitós, capta una caritat
per a salvar a l´home.
Però l´home ja fa temps
que s´ha condemnat
a sí mateix.

Comentaris

  • Invisibilitzem,[Ofensiu]
    Dones del Club L | 27-03-2020

    Volia escriure "Invisibilitzem..". la v baixa se m'ha colat en el comentari anterior. Disculpa!

  • Invisivilitzem...[Ofensiu]
    Dones del Club L | 27-03-2020 | Valoració: 10

    Tot allò que ens molesta: el captaire molesta perquè ens recorda la desigualtat social i la nostra incapacitat per fier-hi front. Això és el que ha vingut a la meva ment quan t'he llegit. Gràcies Poeta per fer-nos pensar, reflexionar i ser conscients de la vulnerabilitat social.

  • Indiferència.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-01-2020 | Valoració: 10

    Vaja! m'admirat com has descrit al captaire, on la situació és com l'espresses amb pell i senyals. Ell està condemnat a ser captaire i té una tremenda indiferència... així és...
    El món està ple de captaires, sense res...
    La meua enhorabona, El poeta.
    Perla de vellut

    El meu últim relat és... "El teu nom". Gràcies...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: