Cercador
EL CAPTAIRE
Un relat de: El poeta- Compartir:
El captaire, silenciós,
seu a terra.
Mentre amb la mà estesa
demana una almoina
d´humanitat.
Però ningú no el veu.
El seu proïsme és cec,
que camina entre les fosques
de la cruel indiferència.
I, neguitós, capta una caritat
per a salvar a l´home.
Però l´home ja fa temps
que s´ha condemnat
a sí mateix.
seu a terra.
Mentre amb la mà estesa
demana una almoina
d´humanitat.
Però ningú no el veu.
El seu proïsme és cec,
que camina entre les fosques
de la cruel indiferència.
I, neguitós, capta una caritat
per a salvar a l´home.
Però l´home ja fa temps
que s´ha condemnat
a sí mateix.
Comentaris
-
Invisibilitzem,[Ofensiu]Dones del Club L | 27-03-2020
Volia escriure "Invisibilitzem..". la v baixa se m'ha colat en el comentari anterior. Disculpa!
-
Invisivilitzem...[Ofensiu]Dones del Club L | 27-03-2020 | Valoració: 10
Tot allò que ens molesta: el captaire molesta perquè ens recorda la desigualtat social i la nostra incapacitat per fier-hi front. Això és el que ha vingut a la meva ment quan t'he llegit. Gràcies Poeta per fer-nos pensar, reflexionar i ser conscients de la vulnerabilitat social.
-
Indiferència.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-01-2020 | Valoració: 10
Vaja! m'admirat com has descrit al captaire, on la situació és com l'espresses amb pell i senyals. Ell està condemnat a ser captaire i té una tremenda indiferència... així és...
El món està ple de captaires, sense res...
La meua enhorabona, El poeta.
Perla de vellut
El meu últim relat és... "El teu nom". Gràcies...