EL TREN

Eren les vuit del matí, quan va arribar a l´estació.Havia agafat un taxi.Feia fred, aquell matí de finals de gener.
Va anar a la màquina automàtica i va treure el billet.Després va encendre una cigarreta.Mirà el rellotge.Després l´horari de l´arribada i la sortida dels trens.Encara faltaven vint minuts per a què arribés el seu, que el portaria cap el seu nou destí.Un destí que ella havia estriat.
No volia pensar en res.Ni en el seu marit, ni en la seva filla petita, de tres anys.Havia decidir marxar, perquè volia trobar-se a sí mateixa.O cercar quelcom que no tenía en el seu matrimoni.
Va seure en un banc.Tancà els ulls per un moment i reocrdà la nit de Nadal, la diada de Reis...La cara de sorpresa de la seva filla al veure les joguines.La seva cara de felicitat.El seu marit que l´havia portada a sopar a un bon restaurant en el seu aniversari de noces.Aquell collar de maragdes que tant sabia que li agradava...Va ser una nit plena.De sentir-se estimada, de compartir la seva vida amb un home que la considerava i respectava.I al recordar-ho, unes llàgrimes relliscaren galtes avall, en un silenci que ho deia tot.
Va obrir els ulls, i mirà de nou el rellotge de l´estació.Només faltaven cinc minuts per l´arribada del tren.Com poc canviar la vida en cinc minuts!
Va sonar el mòbil.A la pantalla mirà el nom de qui la trucava.No va contestar.Una agitació involuntària va agitar el seu ànim.Quelcom per dins començava a remoure la seva consciència.Estava intranquil.la i neguitosa.Fins que finalment es va calmar.Tornà a agafar el mòbil i va marcar un número.
-Joan, torno a casa.-va dir.
Els altaveus de l´estació anunciaren l´arribada del tren.En arribar s´aturà.Els viatgers pujaven i baixaven.Ella va restar immòbil, quan el tren es posar en marxa de nou.
En un altre lloc, sabia que un altre home l´estaria esperant, sense que mai més sapigués d´ella.