Nits ronques

Entre els roncs
d'aquests avis de poble,
la Terra Roja dorm,
reposa, s'aguarda
les forces.

La visió daurada
que la lluna dóna i
un regust de vi de la
copa enverinada
i malaltissa,
confirma el final d'aquesta
plàcida estada,
tormentosa i desitjada.

I penso en els teus
llargs records,
plens de desig,
alegria i brutícia.

Des d'aquí,
t'imagino i sé que dorms
-tu també ronques-,
i et confons entre
aquesta gent que
s'amaga rere la foscor.

I et dic adéu,
amb ales de cera
i silencioses,
fins sempre més.