Els amants culpables

La finestra s'apressa a entelar-se, avergonyida
no vol que ens descobreixin els gats gelosos del terrat
fitant-nos en silenci, clandestins amants proscrits,
fugitius i desafiants, terroristes de la llei moral


La ciutat dorm a pesar nostre, la nit es regira astuta ,
encobridora de trobades fortuïtes i traïcions
instigadora de mitges veritats i excuses barates
ens fa mercenaris de la carícia furtiva i ho som.

Dels pactes que trenem ni les parets no en saben res
la promesa dels compromesos és una trampa a l'oblit
un xiuxiueig tan silenciós que es segella amb saliva
un tasteig deliciosament mut d'allò que està més prohibit.

Bevem un de l'altre glops de delicte sincopats,
ericem les espinades com sirenes, som harpies
embuts foradats i paranys peluts, depilats mentits,
suem la felicitat entre petons i barbes de dies

Aquesta nit, no tenim cap por del cop,
no temem la pell, el pèl, el crit o la mirada,
els únics pecats serien el fàstic i la vergonya
som militants de l'amor , som terra i arada.
.

Amb la son es blinda l'eloqüent silenci, dels que no tenen res a dir-se,

i amb el sol arriba la realitat que pessiga,
que també refreda els llençols i els peus
i els amants ja no som còmplices, sinó culpables
i on hi havia esbufecs, ja no hi ha ni aire.

I cada vegada que volem dir
que volem fer
ens vessen paraules tacades de culpa