DINA4

Ets prim i perfecte com un paper de mida estàndard, textura fina i color blanc. Qualsevol color no et representa, només el blanc de llençols nets, de neu i glaç.

T 'oloro i recordo les ganes diabètiques de tan dolces que es posen a l'hora d'escriure. A vegades quan et trobo per atzar, em sorprens i em sento culpable per no haver-te anat a cercar abans, i a vegades en una situació perfecta, havent parit una idea genial no hi ets i jo et necessito com mai; et busco, et crido però no acuts sinó és en format de tovalló raquític.

Generes de manera inequívoca, en tot aquell que gosa festejar-te, una immensa expectativa, com la del nen a la cua de l'atracció. Tots pensem que omplir-te, serà el millor que farem, tots bevem esperança; amb tu farem grans coses.
Quan et palplantes orgullós davant d'algú aconsegueixes neguitejar-lo, posar-lo en situació d ‘alerta. Converteixes els teus amants en esclaus de la expectativa, encadenats al propòsit de ser millor persona, els fas creure que amb tu se sentiran plens i asserenats, intel·ligents i ocurrents més àvids que ningú de la seva promoció.
I el teu encant, roman exactament en la capacitat d'il·lusionar, de fer-ho creure tot i de no tenir capacitat de res. De ser el més fred i agre dels amants, sec i buit, aspre, mandrós.
Per estimar-te, el que està clar que ho hauré de fer tot jo.

Demà et miraré i sentiré un calfred, la teva impertinent blancor em colpejarà la consciència, Ja s'ha desfet el to melós i ara la teva virginitat em tenyeix l'estança d'amenaça.
Podria ser que t'abandoni, podria ser que tu em plantessis,i seguissis immutablement blanc, pot ser que mai tinguéssim història i et converteixis en un testimoni implacable del nostre fracàs, o fins i tot podria ser que repetíssim amorosit, apassionats, infinits..... fins a la llibreta.