Nits d'argent

És la revolta de l'aigua
la que s'empassa el destí
d'homes que ja no besen
llavis expectants, ni tremolen
quan la mort condemna un infant,
ni miren cels de fum il·lusori,
esperança perduda
d'un futur esqueixat.

Gentils que deixen la vida
en el cercle invisible
d'aquells que no retornen
de cap oceà somort.

És l'aigua la mare que
els acull i en forja un taüt
de mar blau i d'ones blanques,
bressola amb zel compassat
els seus cadàvers preuats.

Nits d'argent, estels de mort
es vanten serens, en silenci
de ser testimonis íntims
de la història que es repeteix,
abaltint el plor del sofriment
d'homes i dones romputs,

eixuts de lluna,
mirant el mar,
impàvids
fins a la fi dels dies.


gypsy