Ni un dia més

Un relat de: Anònim

No vull passar ni un dia
ni una sola nit
amb aquesta soledat
com a única companyia.

Desitjo deixar de somiar,
espantar aquests malsons,
no passar un segon més
essent un desconegut.

Ni un sol segon més,
ni un sol instant més,
ni un dia més lluny teu.

Comentaris

  • El renaixement és a prop...[Ofensiu]
    brideshead | 29-09-2006

    Veig en aquest altre poema teu una determinació forta per deixar enrere els mals dies que t'han anat acompanyant durant molt de temps, fent-se còmplices teus sense gairebé poder-ho evitar...

    Tant de bo sigui així i puguem llegir poemes vitals i entusiastes, plens d'esperança a partir d'ara...

    Una abraçada i endavant aquests ànims!