Cercador
Neverness
Un relat de: Xavier Alà i Aguilar- Compartir:
Ulls marrons ribetejats de negre
- i enmig una taula amb pepsi i cafè amb gel
i un abisme de disset delicioses primaveres
Jarabe de Palo salmodiant:
"Ven a mi cama/
Duerme conmigo"
I un luckystrike rere un altre a falta de camellight
pronunciant el teu nom d'As majúscules...
Comentaris
-
Ai, perdó![Ofensiu]Àfrika Winslet | 10-06-2006 | Valoració: 9
Se m'havia oblidat la valoració.
-
Bones![Ofensiu]Àfrika Winslet | 10-06-2006
"Ven a mi cama,
duerme conmigo,
entra en mis sueños
porque hace tiempo
que me he perdido..."
Una de les millors cançons de Jarabe de Palo... És curiós quan, en aquells moments difícils i intensos de la vida, sona una cançó de fons... la millor cançó que podria sonar en aquell moment, la cançó que farà recordar per sempre aquell instant i encara amb més força.
El teu poema m'ha semblat original, simpàtic, directe... gairebé l'anomenaria "urban poesia" jeje!
Petons. -
Es molt original[Ofensiu]AINOA | 24-06-2005 | Valoració: 9
M'agradat el teu poeme.
Es breu pero concís, i per cert un café en gel amb aquesta calor que fa va molt bé.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
10 Relats
18 Comentaris
11169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Bufff!!! No sé si començar pel principi o pel final... En fin, serafín... Aquari del 1963, treballo com a profe de cata al Mestres (Viladecans la nuit), i he arribat a aquesta pàgina a través de l'Andrea V., l'ALUMNA/PERSONA (encantadora, magnífica, superba...) -em cau la bava, sorry...- per excel·lència ("mejorando lo presente..."), que hi té unes cosetes delicioses publicades... Lletraferit des de sempre, als meus 42 tacos estic recuperant el plaer d'escriure -tot i que mai no ho he deixat-. País de poetes, aquí en teniu un més (puah!). M'encanta el jazz, el swing, el blues, i Déu n'hi do el que es reflecteix en els meus versos... Sí, políticament incorrecte, sóc un pro-estadounidenc incorregible (alerta, els pobles no són els seus "representants"... ;-).Ah! També m'interessa l'astrologia i l'esoterisme, en general (i suposo que també es nota als poemes...).
En narrativa, I'm sorry, la S-F (ciència-ficció) per a mi és el súmum de tot.
Quina pallissa! Ciao!
Xavi Alà
PS: M'encanta recitar poesia...