Dansa àrab

Un relat de: Xavier Alà i Aguilar

A Raquel Rivas

"Il pleut dans mon coeur"
Paul Vérlaine

DANSA ÀRAB

Et parlaven les mans
-pell bruna, dits llargs rematats en lil·la
(disculpa la meva masculinitat, saps? es pot distingir el burdeus del vermell...?)
Es disputaven amb els ulls la preferència en el diàleg dels cossos
Arrugues al front -símbol potser de més experiència i... tristor...?
Tant se val, com saps perfectament, com ara fa gairebé quatre anys,
l'impacte de tu al moll del meu ésser és rotund i definitiu, diríem esclat d'ànsia
[i de joia alhora
És curiós...Un previsible punt i final pot esdevenir punts suspensius...? Què n'opines?
Potser li ho hauria d'haver demanat a la bota de canya que amanyagava
[el deliciós tatuatge del teu turmell
O a la jaqueta que embolcallava el teu cos a penes entrevist
O a les teves arracades, o als teus anells...
O millor a la teva veu -un calfred d'èxtasi tinc quan la remembro...-
I, mentre ara sona l'Unforgettable de la Dinah Washington al meu refugi solitari,
recreo a la memòria els instants -massa breus- passats plegats, l'una al davant
[de l'altre,
de debò inoblidables... i l'insomni -simetria exacta d'una altra nit... Do you know?-

Tot esperant que algun dia les rodes del temps i del karma finalment encaixin,
com diu el poeta, "aquí sempre tindràs un lloc"...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Alà i Aguilar

Xavier Alà i Aguilar

10 Relats

18 Comentaris

10869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Bufff!!! No sé si començar pel principi o pel final... En fin, serafín... Aquari del 1963, treballo com a profe de cata al Mestres (Viladecans la nuit), i he arribat a aquesta pàgina a través de l'Andrea V., l'ALUMNA/PERSONA (encantadora, magnífica, superba...) -em cau la bava, sorry...- per excel·lència ("mejorando lo presente..."), que hi té unes cosetes delicioses publicades... Lletraferit des de sempre, als meus 42 tacos estic recuperant el plaer d'escriure -tot i que mai no ho he deixat-. País de poetes, aquí en teniu un més (puah!). M'encanta el jazz, el swing, el blues, i Déu n'hi do el que es reflecteix en els meus versos... Sí, políticament incorrecte, sóc un pro-estadounidenc incorregible (alerta, els pobles no són els seus "representants"... ;-).
Ah! També m'interessa l'astrologia i l'esoterisme, en general (i suposo que també es nota als poemes...).
En narrativa, I'm sorry, la S-F (ciència-ficció) per a mi és el súmum de tot.

Quina pallissa! Ciao!

Xavi Alà

PS: M'encanta recitar poesia...