Dansa àrab

A Raquel Rivas

"Il pleut dans mon coeur"
Paul Vérlaine

DANSA ÀRAB

Et parlaven les mans
-pell bruna, dits llargs rematats en lil·la
(disculpa la meva masculinitat, saps? es pot distingir el burdeus del vermell...?)
Es disputaven amb els ulls la preferència en el diàleg dels cossos
Arrugues al front -símbol potser de més experiència i... tristor...?
Tant se val, com saps perfectament, com ara fa gairebé quatre anys,
l'impacte de tu al moll del meu ésser és rotund i definitiu, diríem esclat d'ànsia
[i de joia alhora
És curiós...Un previsible punt i final pot esdevenir punts suspensius...? Què n'opines?
Potser li ho hauria d'haver demanat a la bota de canya que amanyagava
[el deliciós tatuatge del teu turmell
O a la jaqueta que embolcallava el teu cos a penes entrevist
O a les teves arracades, o als teus anells...
O millor a la teva veu -un calfred d'èxtasi tinc quan la remembro...-
I, mentre ara sona l'Unforgettable de la Dinah Washington al meu refugi solitari,
recreo a la memòria els instants -massa breus- passats plegats, l'una al davant
[de l'altre,
de debò inoblidables... i l'insomni -simetria exacta d'una altra nit... Do you know?-

Tot esperant que algun dia les rodes del temps i del karma finalment encaixin,
com diu el poeta, "aquí sempre tindràs un lloc"...