Cos (el teu)

Un relat de: Xavier Alà i Aguilar

Líquid/sòlid
- amarat de llum
Quart creixent d'escumes i horitzó
Et recordo, t'imagino, t'abillo i et despullo
- de tot artifici i de distància
Tot esperant la conjunció de les esferes,
nus interminable que estreny i allibera:
voldria ser el piercing que et penetra llavi, boca, dents, llengua...
Saliva i líquid del teu cos definitiu
Suc que et recorre les entranyes
El teu esguard, a voltes innocentment voluptuós,
Esquitxa de color la meva faç i em fa creure
(ai, las!) que podrem exercitar el carpe diem del poeta.

Comentaris

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 08-06-2006 | Valoració: 10

    Ostres, m'ha semblat un poema molt sugerent i, fins i tot, un pèl eròtic. M'ha agradat, sí senyor, curt i intens. Per mi, el millor:

    "voldria ser el piercing que et penetra llavi, boca, dents, llengua..."

    He arribat aquí seguint una recomanació i trobo que tenien raó! Espero seguir llegint-te.

    Petons!!

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Alà i Aguilar

Xavier Alà i Aguilar

10 Relats

18 Comentaris

11162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Bufff!!! No sé si començar pel principi o pel final... En fin, serafín... Aquari del 1963, treballo com a profe de cata al Mestres (Viladecans la nuit), i he arribat a aquesta pàgina a través de l'Andrea V., l'ALUMNA/PERSONA (encantadora, magnífica, superba...) -em cau la bava, sorry...- per excel·lència ("mejorando lo presente..."), que hi té unes cosetes delicioses publicades... Lletraferit des de sempre, als meus 42 tacos estic recuperant el plaer d'escriure -tot i que mai no ho he deixat-. País de poetes, aquí en teniu un més (puah!). M'encanta el jazz, el swing, el blues, i Déu n'hi do el que es reflecteix en els meus versos... Sí, políticament incorrecte, sóc un pro-estadounidenc incorregible (alerta, els pobles no són els seus "representants"... ;-).
Ah! També m'interessa l'astrologia i l'esoterisme, en general (i suposo que també es nota als poemes...).
En narrativa, I'm sorry, la S-F (ciència-ficció) per a mi és el súmum de tot.

Quina pallissa! Ciao!

Xavi Alà

PS: M'encanta recitar poesia...