Nèctar Àvid

Sóc heura
immemorial
m'obro pas,
faig camins
enmig del bosc,
viaranys escrits
de color verd
i d'esperança.

Freturo la terra
dels avantpassats
per arrelar la força
que encara meno
en cada fulla tenaç
que fuig lluny,
cercant espais
verges, silents
per on vessar
la saba inalterada
de l'existència.

Dolçament
conquereixo
l'ombra
del silenci
i del temps
que s'esmuny,
l'absorbeixo
a glops de vent,
com nèctar àvid
de l'univers.



gypsy