Cercador
Necessito tota la sort que pugui existir
Un relat de: silvia_peratalladaNecessito tota la sort que pugui existir,
i perquè no dir-ho, algun trosset de mi,
però a poder ser amb tu, que es fa més bonic el camí.
Més rialles, amb massa coses interessants per dir,
un terrat, una guitarra, i una copa del teu millor vi.
Aprenent a ser tots dos, a esmicolar el nostre destí.
Avui batego confiança, i l'esperança de tornar-te a tenir
ben aprop meu, com els inicis, que no feiem ni un pam i mig,
aprenent a caminar, volta i revolta, sense deixar-nos la mà.
I a poc a poc marxes, i t'allunyes de tot allò que ens va criar,
suposo que és la vida, el joc ens ha de separar
més val acceptar-ho, així no farà tant mal plorar.
(i si ho faig, marxo del poema, visca la clandestinitat)
Comentaris
-
uauau!!![Ofensiu]Capdelin | 13-06-2005
un poema clandestí... dit amb somriure (les llàgrimes delatarien... )... un poema melangiós, aparentment alegre, com imitant aquell joc d'infants que fa unir innocentment...
sort en el camí... però sobretot una mica de tu, molt de tu, tot de tu... qui se'n fia de la puta sort que afalaga al que ja és ric?
avui has deixat les urpes revolucionàries... i has usat la dolcesa... una mica de sucre en el cafè, no molesta... ja vindrà el vodka sec i aspre que faci esclatar la gola amb crits!!!
segueixen els missatges clandestins... ja ja...
has triat una foto maquíssima... això és un cop baix per al lector que busca un poema i es troba (amb SORT) amb un tros de tu...
petons clandestins i una abraçada al mig del camí...
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582493 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....