Navegant cap a tu.

Un relat de: Anònim

Em nego a creure
que no hi ha demà,
que un vaixell no naufraga dos cops
i el meu cor ja ho fet
massa cops...

Si és veritat que després de la nit,
que per damunt d'aquest núvols,
grisos i tenebrosos,
hi ha un sol brillant,
tard o d'hora apareixerà,
i no em puc creure
que la llum que s'oculta
no siguis tu.

Navegant contra vent,
sota aquesta tempesta,
cada dia més perdut,
però cada dia més convençut
que val la pena anar més lluny,
lluitar fins el final
per estar amb tu.

Comentaris

  • Feliç l´home que no decau de la seva esperança![Ofensiu]
    helena | 25-04-2006 | Valoració: 9



    Quanta força conté l´amor,

    emoció intangible, sentiment inesgotable.

    Transmets un amor desesperat capaç de tot,

    antagònic a la practicitat, tantes voltes imposada.


    M´ha agradat molt, Anònim.

    helena