Cercador
Naufragi
Un relat de: bufanúvols- Compartir:
Estimo el silenci de les llàgrimes,
la seva dolçor de nit i obscuritat,
de clandestina harmonia alliberada
quan per fi em deixo anar
amb el pit obert i la ferida oberta
després de tant de temps.
El dèbil vol d'un ocell que ja haurà mort,
aquest matí m'ha colpit
sense pensar amb res.
Estimo la clandestina vida del nàufrag
que sent la mort en la calma freda.
Estimo el silenci de les llàgrimes
quan per fi em deixo anar
després de tant de temps.
Comentaris
-
estimo[Ofensiu]ANEROL | 09-10-2007 | Valoració: 10
trobar-me amb els teus versos i els teus sentiments oberts
-
...[Ofensiu]gypsy | 07-10-2007 | Valoració: 10
Hi ha una atraient bellesa en la solitud i la tristesa,
les llàgrimes són algú endins que ens plora i som l'altre, ens abandonem, li furtem l'esperit mentre dura el plor.
D'harmonies, sí!
l´Autor
133 Relats
205 Comentaris
108537 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81