NAIXEMENT

Un relat de: Materile

NAIXEMENT

Havia passat molt temps des de l'última vegada que havien tingut contacte.

Va ser una tarda, a la sortida de la universitat. Mara feia tard i va sortir per la porta de darrere. Va ser llavors quan va sentir una veu que li era familiar:
"Mara!". Mara va girar el cap i va veure la seva amiga Feli; no s'ho podia creure. Des que havien deixat l'Institut que van perdre el contacte que sempre les havia unit. Per uns segons no va saber reaccionar. Feli havia canviat molt, ara se la veia tota una dona; segurament Feli pensava el mateix de Mara; les dues ja eren unes dones que estaven a tercer de carrera.

Mara va recordar quan dubtava de quina carrera fer; la Feli li va dir tota segura que havia de fer biologia. La seva passió pels animals i les plantes ho indicava. Quan ho va dir a casa seva, els seus pares van posar el crit al cel. "Biologia: molt estudiar i poca feina; el mercat laboral està molt malament", van dir. "I la Feli, què farà?". "Empresarials", va contestar. Sabia que als seus pares els encantaria, sempre li deien que el que feia la Feli era millor; que si naps i que si cols…

La Feli era emprenedora, i, en canvi, a ella li agradava observar la natura: els ocellets, les floretes, els insectes. Els seus pares sempre li estaven a sobre perquè mortificava les mosques, les dissecava i les desfeia com si anessin a peces, i després les intentava muntar, com si no hagués passat res.

Van anar una estoneta al bar de la facultat, només per posar-se al dia d'uns quants anys que marcaven la seva història. Quantes coses per resumir!

Van quedar per veure's i continuar aquella amistat que havia estat estroncada per un munt de circumstàncies.

La Feli estava en estat, no ho podia dissimular, tenia parella i els anava molt bé. En canvi, la Mara, havia tingut unes quantes parelles que no l'havien satisfet.

L'últim trencament havia estat molt sobtat. Eren les dotze de la nit quan es va presentar a casa dels pares buscant aixopluc. La mare va quedar muda: tot just acabava d'omplir l'armari que havia deixat buit i ara l'havia de buidar una altra vegada.
Dos mesos més tard es van trobar just a l'andana de l'estació de metro de la Universitat. La Feli ja estava a punt de ser mare i volia que la Mara en fos la padrina. Així que comprarien les últimes coses que li faltaven i… a esperar.

Després de donar mil voltes per El Corte Inglés, van agafar el metro de tornada; la Feli estava esgotada, era tard i hi havia poca gent dins del comboi; de sobte, la Feli va cridar: havia trencat aigües i tenia dolors. Pobra Mara! "Aguanta, Feli; demanem ajuda". La Feli no podia aguantar més. Va fer un crit i es va asseure a terra. "Nooooooooooo! " va dir la Mara. "Ara és l'hora de demostrar que ets una biòloga, fes un esforç i ajuda'm!". La Mara estava tota tremolosa, no sabia què fer en aquelles circumstàncies; sí que havia vist néixer pollets i també algun gatet; però no en tenia ni idea del que s'havia de fer amb les dones, només sabia que havia d'actuar ràpidament; va fer allò que el seu instint li va dir fins que es va presentar l'ajuda sol·licitada.

Havia estat un dia intensíssim, mai hauria pogut imaginar que assistiria una dona a parir. Havia estat un naixement sense complicacions, una nena preciosa que ara tenia als seus braços i que la mirava com si la seva vida depengués d'ella; una mica sí, havia contribuït amb els seus esforços al seu naixement. El seu cos estava tremolós però el somriure de la Feli l'anava tranquil·litzant.

Una explosió de sentiments intensos van fer que es replantegés la seva carrera; els llargs moments viscuts no podrien ser mai substituïts per res. Ho tenia molt clar: seria llevadora.

Aquella nena preciosa va tenir una padrina meravellosa: la Mara. Aquell retrobament va ser l'inici del naixement que les havia unit per sempre més.

Materile





Comentaris

  • gràcies de nou ...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-04-2011 | Valoració: 10

    maite per les teves boniques paraules que em donen empenta i em fan sentir molt valorat
    de veritat, una abraçada ben gran plena d'amistat
    joan

  • Retrobament i neixença[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-04-2011

    Els quatre minuts que ocupa aquest text en ser llegit estan molt ben aprofitats: en ells, assistim com a lectors al renaixement d’una amistat entre dues dones que havien perdut el contacte quan només eren unes noies, i al naixement d’una criatura.
    Amb lleugeresa, s’ofereixen dades biogràfiques de les dues protagonistes principals, del seu entorn familiar, els seus gustos i preferències, les seves decisions, errades i encerts respectius de la seva vida fins aquell moment, que fins a cert punt defineixen estils i maneres de ser i de fer diferents, però no antagòniques, gràcies al vincle de l’amistat que les uneix.
    I com a colofó, la recuperació dels antics sentiments mutus i la naixença del fill, que influeix definitivament en un dels personatges adults, reorientant la seva carrera.
    Els bons amics sempre ens aporten quelcom... i en aquest cas, mooolt: a una, l'ajuda necessària, a l'altra, un nou camí.

    Bé, després de llegir aquest esclat de vida, i tenint en compte l’estació en què ens trobem i allò de “a ella li agradava observar la natura: els ocellets, les floretes, els insectes”, no puc per menys que oferir-te aquests BATECS per si vols escoltar-los.

    Respecte al que dius en el teu darrer comentari sobre el meu relat “El tret, per la culata”, el primer cop que em van explicar l’anècdota base de la història, la persona que me la narrava la va situar en Constantí, a prop de Tarragona, però després la vaig sentir com a fet ocorregut a la Ribera de l’Ebre, al Priorat ( però no a Falset, exactament ), al Baix Penedès,... amb la qual cosa ja no sé si considerar-ho un “mite urbà” o un fenomen col•lectiu ;-))
    El cas és que em va semblar una bona història per ser recreada, amb moltes possibilitats.

    Respecte al teu “El sopar”, la decisió d’esborrar-ho o no fer-ho és teva, però no sé si cal, depen del teu gust.
    Jo només t’indicava una incoherència per si en una altra ocasió decidies presentar aquell text en algun altre lloc, reparant la contradicció interna; també et parlava dels interrogants que em sorgien com a lectora, per si en cas de reprendre la història volies apuntar el tipus de relacions existents entre els personatges, ja que l’escrit no dóna prou pistes per deduir-les... però igualment pots deixar-ho obert a la imaginació de cadascú.

    T’envio una abraçada absolutament primaveral,
    Unaquimera

  • Biòloga...[Ofensiu]
    Materile | 29-03-2011

    Sí, per a mi l'amistat és un tresor difícil de mantenir, però existeix!

    Materile

  • Biòloga, biòloga...[Ofensiu]
    Josoc | 28-03-2011

    una gran dona i gran amiga, que no seran capaces de fer dues dones?

  • ben portada...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-07-2010 | Valoració: 10

    i bonica història des del principi fins el final , que és l'inici d'una nova vida...
    et felicito
    t'envio una abraçada amb aires de marinada
    demà a la mani de BCN, tots serem un sol clam...

    fins ben aviat
    joande