Música, sexe i paraules

M'he omplert la motxilla de cds i calces,
que és l'únic que m'importa de debó.
Faig un pas enrere cada vegada
que el tren em travessa, ràpid, la mirada.
I sempre em falla el pas endavant
quan les portes són obertes.
Potser una mà que agafi la meva..
Però cansada d'equivocar-me
tot buscant bojos que m'acompanyin,
he decidit seguir tota sola.
No sé què hi faig,
aquí, encara.
I al final de tot plegat,
vull que em llancin a una fossa.
Que algú em buidi d'òrgans,
que la mort ja em buidarà de la resta.
I què, si es perden tots els versos que penso i no escric.
I què, si només ploro quan escupo de cara al vent.
Vull ser, només,
música, sexe i paraules.