Mortalles de bosc

Per no variar, sempre amb la mateixa idea! (Ja ho sé: t'ix dels budells!)
Ara, però, amb un poemeta amb certa rima i sobre una imatge estranya i bonica al mateix temps. Com el poema!

Salut i rebolica!

PS. M'agrada i em sorprèn la imatge de la zíngara, gens gitaneta.

...la mort en la figura de la noia, en aquests ulls angelicals que poden ser demoníacs, mortals (de mort, no d'humà).

I en deu versos, amb certa rima assonant, que és arbitrària o volguda (de les dues maneres és vàlida per al poema), resums allò que s'ha escrit en el llenç amb pintura. I desclous un món oníric que l'artista ha volgut plasmar. I tots dos, tant Mir com tu heu esperonat la imaginació de l'espectador/lector, respectivament.

Gràcies pel teu poema, zíngara!


d.

Gypsy, sé que hem fet un pacte de no comentar-nos mútuament, però aquest cop me'l salto.
Trobo que has interpretat el quadre d'una manera molt original i poc esperada. Per cert, m'ha sorprès que et decidissis a fer un poema amb rima. Potser és perquè sóc molt inexperta, però a mi m'agrada molt.


Ens veiem al vespre! ;P

admiro la teva capacitat de treball i de creació

estic sense temps