Cercador
Mort a l'amot
Un relat de: aisha- Compartir:
Els meus sentiments naveguen
com un vaixell sense romb
intentant trobar el punt
on es va perdre tot
Sento l'aigua sota els meus peus,
i el vent xiuxiuejar al meu clatell
paraules que només tu i jo
seríem capaços d'entendre
Quan es va trencar el llaç invisible
que unia les nostres ànimes?
Quan vas deixar de creure en els somnis
i en tot el que s'amaga sota la pell?
ella t'observa de reüll i tu li somrius,
li regales el silenci de la teva ànima.
Y li dius les mateixes coses que jo vaig veure fa temps
sortir dels teus llavis i dirigir-se a mi
tot passa mentres jo camino
entre les vostres ombres,
per sobre les vostres ànimes
com si fós fum...
el teu cor segueix bategant encara
al ritme que li marca la vida,
però el meu amor camina entre els núvols,
perdut entre els laments dels que pateixen
i ja només em queda
desitjar mort a l'amor
al dolor i al patiment
i així... poder néixer jo
Comentaris
-
aglaia | 02-05-2006
Molt maco, de veritat. Has treballat el poema molt bé, m'ha agradat molt.
Per cert, jo també em dic Aisha! Aglaia és el meu segon nom.
Petons i endavant. -
C'est à dire..[Ofensiu]Guspira | 27-02-2006
L'amor i el desengany. Estimar, seguir estimant mentres veus que el llaç s'ha trencat, que per molt que vulguis no pots fer res, que els records s'accentuen i mires amb enyorança l'ahir.
És aquesta la dicotomia de l'amor, que ens ho pot donar tot, però també ens pot enfonsar en un pou, d'on em de saber sortir poc a poc, mirant cap endavant.
Benvinguda a relats!
Segueix escrivint!
Una abraçada
GuSPI
l´Autor
13 Relats
14 Comentaris
16029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Què dir-vos?... si heu llegit alguna cosa meva, ja sabreu que bàsicament escric quan estic o trista o melancòlica, fet que encara no sé explicar.per que em coneixeu una mica millor, us diré que m'agrada la música, la poesia, descobrir coses, sensacions i gent nova, les sensacions a flor de pell, els moments que marquen el pas dels dies i, sobretot, les converses que no em deixen indiferent ( de vegades fins i tot sense paraules).
no puc suportar les injustícies i basicament la gent que no es comporta com realment és per por a que els que no són com realment són li digui com ha de ser.
Bé.. formar part d'aquesta pàgina és un gran honor per a mi, poder compartir aquest espai amb gent que escriu tan i tan bé... vull dir que saludar-vos a tots, tant autors com lectors, i agraïr-vos que feu que això sigui possible.
I poc més... animar-vos a que critiqueu tot el que volgueu, perque és la única manera d'aprendre!
SaLuT i DeSoBeDiÈnCiA.