Cercador
El mim trist
Un relat de: aisha- Compartir:
Et miro i no hi veig res.
Et sento parlar però no t'escolto.
He oblidat l'idioma de mirades que
vam inventar junts!
M'agafes la mà, i em sento com
si m'hi haguessin posat un drap a sobre.
M'abraces i sento com l'abraçada se'n và
per l'aire i mor en algun punt que jo encara no conec.
què se n'ha fet, de les pedres,
que tants dies van jeure sota nostre
mentre nosaltres parlàvem
del món, del futur, dels somnis...
què se n'ha fet d'aquells silencis
còmplices que ens salvaven la vida
quan ja semblava que res més
podria haver-ho fet?...
Et giro l'esquena i me'n vaig,
sentint que ja no puc fer res més.
i que tot el que he fet fins ara
ha estat inútil.
I mentre les llàgrimes comencen a vessar
galta avall, els llums s'apaguen
i entre les tenebres veig una ombra
que se m'acosta amb passos sigilosos.
és un mim trist i fosc,
que porta un cartell on diu:
la funció s'ha acabat.
Comentaris
-
M'ha agradat molt [Ofensiu]Alícia Gataxica | 01-09-2006
felicitats, em sembla una idea interessant, i un poema, amb molts referents.
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
l´Autor
13 Relats
14 Comentaris
16022 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Què dir-vos?... si heu llegit alguna cosa meva, ja sabreu que bàsicament escric quan estic o trista o melancòlica, fet que encara no sé explicar.per que em coneixeu una mica millor, us diré que m'agrada la música, la poesia, descobrir coses, sensacions i gent nova, les sensacions a flor de pell, els moments que marquen el pas dels dies i, sobretot, les converses que no em deixen indiferent ( de vegades fins i tot sense paraules).
no puc suportar les injustícies i basicament la gent que no es comporta com realment és per por a que els que no són com realment són li digui com ha de ser.
Bé.. formar part d'aquesta pàgina és un gran honor per a mi, poder compartir aquest espai amb gent que escriu tan i tan bé... vull dir que saludar-vos a tots, tant autors com lectors, i agraïr-vos que feu que això sigui possible.
I poc més... animar-vos a que critiqueu tot el que volgueu, perque és la única manera d'aprendre!
SaLuT i DeSoBeDiÈnCiA.