Montserrat

Melcior,
Ja veig que dónes molt de valor a la claredat i la precisió.

És lloable. De debò, i més en aquest poema on hi trobo els elements més essencials de la nostra estimada nació. Els comentaris que em precedeixen ja deixen entreveure que ens han pessigat la fibra sensible.

Les teves paraules han estat una ofrena. Moltes gràcies de tot cor.
Fas poemes que tenen per títol una sol mot i no necessites fer ús de l'espai del pròleg.
És evident que coneixes la transcendència i el significat de les paraules.

Gràcies per escriure: endavant.
Una abraçada!
I també et dic: Endavant!

PS
L'estil que fa servir en Jofre és per animar a reflexionar i viure amb il·lusio i joia.
: - )

Montserrat signe d'unitat,
de fe i Catalanitat.
Els sims consagrats
a la Moreneta,
amb respecta els
benerem els catalans.
Reina dels cels,
que estimeo la
vostra pàtria i
a tots nosaltres, els catalans.

Gràcies per tot. Un petonet. Pilar.

Montserrat és Catalunya!
Ambdós son nostra NACIÓ,
i amb tot un poble que lluita...
En Deig en Melcior i jo !

MOLTES GRACIES !

M'ha emocionat el teu poema.
Síntesi d'identitat,
de pàtria,
de catalanitat.
Fantàstic.
Si tu m'animes, jo t'animo i així junts podrem compartir aquests sentiments que han de venir.
Perquè continuem expressant-nos en paraules que són música.
Una abráçada
Sibil·la

sempre he tingut la imatge d'una munió de pits en forma de muntanya. Associacií estranya d'idees? potser sí...

sí, montserrat... gran muntanya... mira que són maques, eeh?!
Dissabte passat vaig fer el camí Manresa-Montserrat (uns 25-27 km) amb La Salle Catalunya, que ho organitza cada any. Un cop a l'any ens reunim tots d'arreu de Catalunya per enfilar cap a la muntanya sagrada del nostre poble, el poble català. Durant gairebé tot el trajecte podem observar el perfil d'aquest conjunt de roques rodones... i podem admirar la seva bellesa... tan ben posada que està, al mig de la plana....
aiix!
I, et puc assegurar que, veure més de 800 persones dins l'església, cantant el "Rosa d'abril" a la Moreneta és... uff... només dir que algun any he plorat...
gràcies per aquest bonic poema al nostre gran símbol, a això tan gros pel qual tenim tan gran sentiment patriòtic!

molts petons!!!!!

AnNna

...a una muntanya que esdevé símbol. Però que per ella mateixa ja té suficient bellesa per ser cantada als quatre vents.

Montserrat... la muntanya enigmàtica, la muntanya misteriosa.

LLIBRE

Montserrat es un lloc unic per els catalans que u sentim.
Las seves montanyes ens donen una sensació de pau i benestar.
Una abraçada.

Des de la grisor monòtona del despatx des d'on de tant en tant us visito, has fet que em traslladés directa al cim d'unes de les muntanyes més belles que tenim.

Paraules molt ben dites. La meva enhorabona.

Una abraçada.