2on principi de termodinàmica

recordant la termodinàmica de ja fa tant temps oblidada:

"Macroscòpica matèria
d'estudiada energia interna
de la seva calor absorbida
d'una exterior força moguda
fregament de les seves pells

Dos sistemes particulars
contactats epitelials
distribucions veloces
d'estadístic equilibri
de les seves temperatures

Transformacions ben aïllades
de l'extensiva variable
l'entropia augmentada
d'irreversible ironia
roman ella constant
de reversible fluctuació

Baixa la temperatura
en l'absoluta buidor
l'entropia m'acarona
del procés amorós
que tendeix a poc a poc
al principi de la negror

Química de dos cossos
de termodinàmica passió
tres principis plens de sucs
i un final ben esgotant
senzill caminar de llibertat
clou la relació de fluids bescanviats."

Una altra visió, un altre món.

Com sempre doneu un substrat imaginatiu a la vostra poesia. Ja ho sabeu que sempre s'agraeix llegir coses vostres.

OhCapità

.. que no li facis gens de cas a en Joan Margarit, laments, poesia, el que sigui, escrius molt bé, i m'agrada. Més aquest que parla de coses que he 'estudiat'.

un petonas

Equinozio

La ciència i tot allò que es pot explicar amb principis i teories, constrasta amb aquesta part etèria i poètica que viu dins nostre, amb la contemplació més endins de la mirada i les sensacions que no es poden definir ni explicar amb paraules ni fòrmules.
Sembla que tot giri al voltant d'una òrbita, però la nostra percepció de cada minúscula fracció de vida, és única i irrepetible...

Idees que s'enlairen, instants on tot es barreja. Pensaments en veu alta.

Un petó Nicte, feia molt dies que no et llegia!