Moments de bellesa

Un relat de: Mon Pons

Encara segueix rajant la pluja, com un regal platejat.
M'arriben olors de sal i imatges de tarongina, mentre faig camí. És com si retornés d'un ball, exquisidament vestida. Duc el pas molt curt, tot obeint el llum del vell far. Travesso un camí sinuós de roselles que pinten el paisatge, sota un sol fràgil i els núvols blancs s'arremolinen cada cop més darrera l'horitzó, colgant-se darrera les muntanyes; i els segueixo, amb els ulls, fins que desapareixen. Veig, per moments, sense por ni recança la resta de la meva vida.

Ha plovisquejat tota la nit
i m'he lliurat a tu
sense adonar-me...

Fou un sí rotund,
alhora que els cossos es fonien
i les mans capturaven la bellesa.

I, per fi, submergida en la pluja, m'endinso en el mar. La casa queda lluny, com un nàufrag dins l'espai. La nit tornarà i m'asseuré de bell nou davant el turó erèctil.
Després, la davallada i l'oblit.

Comentaris

  • ambre | 25-11-2005

    És un poema preciós, però jo el deixaria més obert a la imaginació del lector. Només canviant la paraula "cossos", podria haver compartit al 100% amb tu aquell moment de bellesa - ara només 99.9% ;-) - . Però és tot teu i ningú te'l pot pendre.

    Molt bell.
    Ambre

    P.D.:Gràcies per el teu comentari a "Reivindicant la solitud". Sobre si considero que és primordial per crear: Doncs, és només aquesta solitud la que reivindico en el poema.

  • Quina meravella![Ofensiu]
    Maragda | 30-06-2005 | Valoració: 10

    La placidesa descrita d'aquest moment, l'encís que es desplega per tot arreu... m'encalça i m'amara intensament! I com tu em sento immersa en una pluja d'argent, contemplant extasiada la bellesa que ens mostres.
    Mon, l'art et segueix com si fos la teva ombra!
    Una abraçada!

  • Dona d'avu...i[Ofensiu]
    ones i vent | 21-06-2005 | Valoració: 10

    Dona d'avui, dona del demà, una mena de bruixa que sap moure dintre del espai entre ella i el mon, esta dintre i fora a la vegada
    i navega entre temps i intuïció, tota guiada per la bellesa del no ser, seguint el camí del veritable amor...
    Una abraçada
    Ones i vent

  • Intensament bell[Ofensiu]
    Jofre | 19-06-2005 | Valoració: 10

    Trobo encertadíssim que facis servir, en aquest cas, la paraula "moment".

    Així tot queda trenat d'una coherència clarament explícita.

    Salutacions

    Gràcies. Et seguiré llegint.

  • la bellesa en tot moment[Ofensiu]
    quetzcoatl | 12-06-2005 | Valoració: 10

    Vaig llegir, he llegit i de nou rellegeixo una vegada i altra aquestes linies de bellesa en essencia.

    La plasticitat del paisatge que es fa durant uns moments etern i mes tard devallara -pero tot retorna en l'etern de la bellesa...- evoca en les teves mans la pintura dels teus quadres. Ara, tinta sobre paper xop de plata i sal. Mes tard, potser un paisatge blau i un xiprer com un far solitari.

    Potser intercanviaras correspondencia amb Gaia, la Mare Terra...
    Sera un dialeg breu.

    Ella dira

    SI...

    tu diras

    COM!?

    i ella brillara amb tot el seu esplandor i els teus dubtes esdevindran contemplacio i somriure.

  • Mots descalços...[Ofensiu]
    Psique* | 07-06-2005

    M'ha recordat... a una Venus de Botticelli...? :D
    Bell, sumament bell.

  • Lavínia | 06-06-2005

    la prosa digna de la millor poesia, Monpons, de debò. Veig la protagonista vestida de llarg i amb roba vaporosa caminant enmig d'unes paraules de núvol i aquesta protagonista que s'endinsa en la mar amb el poètic suïcidi en què en la memòria col·lectiva (o personal, no ho sé) esdevindrà el no res.

    Sembla una seqüència d'una pel·lícula en què l'estètica és pròpia d'un director com Visconti.

    M'ha agradat (com tot el que escrius)

  • intensament bell...[Ofensiu]
    ROSASP | 02-06-2005 | Valoració: 10

    Moments d'una estranya pau, on la bellesa s'endinsa molt més enllà dels ulls, amb una força indescriptible.
    Mullar-se per dins i per fora, formar part d'un sol bategar, saber-se lliure i viu per sentir.
    Descrius unes imatges que fan pessigolles a la pell, per uns instants podem sentir aquesta màgica percepció de connexió amb l'essència de la bellesa.
    L'has capturat al vol amb les paraules fetes sensacions. Un plaer pels sentits, petons de poesia.

    Una abraçada!

  • I besarà l'or nou[Ofensiu]
    T. Cargol | 02-06-2005

    la serenor del marbre.

    Solitari, en la pau
    del jardí dels cinc arbres,
    he collit ja el meu temps,
    la rara rosa blanca.

    Bon dia!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: