Rizoma

Un relat de: Mon Pons

L'home reflexiu camina. Tot seguit s'inclina amb elegància i recula per on ha vingut. Arrossega els peus, delicadament, ocupant-se de resseguir la quietud. Experimenta la seva primera passa; s'ajup cerimoniós i examina...

En el subsol s'hi desenvolupa horitzontalment una estructura bulbosa i sòlida, que pot connectar-se en qualsevol indret imprevisible. Esdevé l'heterogeneïtat i la multiplicitat, posant-se en joc règims de signes diversos; és a dir: no hi ha unitat, sinó dimensions en la diversitat. Tampoc té cap principi ni fi i pot provocar ruptures significatives. És semblant a una cartografia, curiosament desmuntable, que es va ramificant indefinidament. Segons sembla, conté línies de fuga que poden alterar-se: el rizoma, un veritable òrgan caulinar que serpenteja, subterrani i perenne, com el que posseeixen algunes plantes que hi emmagatzemen els nutrients per la temporada següent.

*

El vidre de la finestra s'havia entelat i l'home reflexiu hi va dibuixar una flor, tot zigzaguejant... Vacil·là i allargassà les mans cap el cel. Unes mans de color de terra eixuta i que ja no eren el què havien sigut. Unes mans esteses vers l'espai, disposades a retenir-lo.

Li venia d'antic la tendresa. Tant és així que palpà les parets de calç de la casa i deixà la porta oberta de bat a bat...

Feia un bon dia, un bon dia de sol. Les canyes havien envaït els camins i un núvol blanc planava sobre un camp llaurat, vagant lentament, i per tots els indrets familiars i sovint erosionats. I la remor de la vida continuava i els grills cantaven a fora fent elogi al silenci.

Tot era mera possibilitat.

Comentaris

  • És molt bo!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-08-2008 | Valoració: 9

    Crec que he captat en un 90% el relat. És molt bo i molt simpàtic. Felicitats. SEgueix endavant!!

  • Suggerent[Ofensiu]
    RATUIX | 18-09-2007 | Valoració: 9

    com una filmació, preciosos instants capturats en imatges; calma i llums...
    Molt bell.

  • L'home reflexiu camina...[Ofensiu]
    Jofre | 25-04-2006 | Valoració: 10


    ...Tot seguit s'inclina amb elegància i recula per on ha vingut, preciós.

    El pròleg amb les paraules d'Alan Watts confereixen pau i tranquil·litat a tot el relat.
    I, és que tu també enllaces a la perfecció Filosofia (sobretot la visió oriental) i Biologia; el paral·lelisme que has fet amb rizoma està molt ben escrit i elaborat.

    És un nou encert, sens dubte (i com diu Lavínia, sense estridències).

    En la nostra cultura occidental (d'occir, per cert; en contraposició a l'Oriental) convindria deixar la porta oberta de tant en tant (en el sentit metafòric, és clar) i tothom aniria d'una altra manera.
    Ens fixaríem en detalls com els que tu perceps.
    Ho interpretaríem tot d'una manera diferent. Més pausada i lúcida.

    Els canyars (fistulosos) sovint envaeixen els camins... i és que les gramínies vivaces (i d'altres vegetals) s'han adaptat i escampat d'Orient a Occident amb molta facilitat.

    No hi ha dubte que disposar de rizoma ha estat decisiu. Ha estat una opció efectiva que els ha permès vèncer el rigor del medi i renéixer més endavant quan les condicions fossin més benignes.

    I, és cert, Tot era mera possibilitat, però la connexió i l'estratègia seguida li brinden ara l'oportunitat de seguir endavant -superar l'aparent letargia.

    Enhorabona, Mon Pons!
    És un luxe poder llegir-te i que ens nodreixis amb paraules prudents i sempre plenes d'esperança.

    Jofre

    PS
    ... i sí, l'home reflexiu camina perquè comparteix experiències.

  • la divesitat[Ofensiu]
    Lavínia | 24-04-2006 | Valoració: 10

    és immensa, però la solitud i la reflexió sols són patrimoni dels qui s'emmirallen en el seu interior i el projecten cap un exterior, sense estridències.

    Molt bé, Mon Pons.

    Petons.

    Lavínia

  • Vida latent[Ofensiu]
    kukisu | 24-04-2006

    en tot l'univers que ens envolta com a petits instruments de la naturalesa, units a les emocions humanes més senzilles, com un dibuix d'una flor en un vidre entelat.
    Moltes gràcies pels teus relats, Mon.

  • En una altra dimensió[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-04-2006

    Em costa de seguir el teu pensament. Sembla ben estructurat, sona bé però incomprensible: com qui sent parlar grec. Les matèries plàstiques pera a les que sóc - especialment- negat deuen tenir-ne la culpa. El detall descriptiu - o el que suggereixi - supera la esència i la finalitat del relat. O és que aquesta està en el en detall?
    Parles d'una estructura subterrània - una especie de nusos d'Internet biològics que deuen correspondre al rizoma, sense nucli central i que es va ajuntant per sota de forma lliure o per l'atzar; un mon - perdó, m'ha sortit sense buscar-ho - d'automatismes sense reflexió aparent i potser volgudament fred.

Valoració mitja: 9.5