Cercador
Moments de bar
Un relat de: silvia_peratalladaEscric, a voltes,
Sense saber què dic
I la ment viatja lluny
A mil·lers d'indrets prohibits.
Tot I que dret no encaixa
En el nostre petit paradís.
I al ritme de jazz
Intento despertar
Amb el fum poc clar
Que m'envolta
D'un estat endormiscat,
Rescata el pensament, obre la ment.
Que aquest no és el meu estat
Jo sempre activa i somrient
l'últim vers no ha de faltar mai
seguiré avançant, escoltant
pensant versos que no escriuré mai
i canto i ric mentre m'encenc un mai.
Comentaris
-
El jazz...[Ofensiu]kukisu | 03-03-2007
és fantàstic per deixar-nos portar pels somnis fins a les persones estimades en un raco o un altre de qualsevol indret.
M'agrada molt com escrius, sílvia, enhorabona i moltes gràcies.
Una forta abraçada relataire, carregada de poesia! -
tot un clam[Ofensiu]escaldot | 04-12-2005 | Valoració: 10
ets una tossuda en permanent combat...
i a ritme de jazz
endavant..
assegut en un altre raconet del bar em demanaré un gin-tonic,
tu que vols? -
sempre amunt[Ofensiu]jmgg | 27-11-2005
"escric, a voltes,
Sense saber què dic
I la ment viatja lluny
A mil·lers d'indrets prohibits.
Tot I que dret no encaixa
En el nostre petit paradís"
fantàstic Sílvia com sempre creixent
Salut i força
Iaio
Josep mª
-
M'estas acollonigitigerant amb els teus poemes![Ofensiu]cassigall blau | 26-11-2005 | Valoració: 10
Ets una su`per, s uper, SUPER CRACK de socarrel!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
pere
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582341 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....