moment de desamor

Un relat de: llu6na6

Arbre sens tronc ni fulles, ballador sens peus ni dansa sóc. I en un niu virtual d'amor covo pacientment la freda
tebior de la tristesa mentre amb dits d'arrels palpo el buit
que sobreix d'allò que tinc i em manca: la casa que dius nostra, sense tanca ni parets. L'esbotzada teulada, cadires sens potes, i aquesta levitat del cos tan frígida que esfondra el llit i esclafa. Tan sols un sortidor de llum evaporada esbalça damunt nostre devessalls rebels
de mots en flames. Gemecs de set i foc
que em gelen l'ànima.



Comentaris

  • casa [Ofensiu]
    jaumesb | 24-04-2006 | Valoració: 10

    nostra és en els nostres braços

    hauria de buscar aquest poema meu
    en un vell disquet
    quan tingui temps i lector ho faré

    l'esperaràs?

  • Aquest m'atrapa...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 07-04-2006 | Valoració: 10

    Des de la primera letra fins a la darrera.

    Desamor, sentir-se perdut, buit. Sentir que falta alguna cosa a la nostra vida, alguna cosa que esdevé essencial, perquè sense ell, és com si no hi hagués vida.

    Tot són coses incompletes, i al final, els mots en flames que gelen l'ànima, em sembla una imatge d'allò més gràfica i bella.

    Permets que et feliciti, i et regali un barret ple d'amor?

    Una abraçada reina!

    Salz.

  • el sentiment[Ofensiu]
    aina | 24-09-2005

    de sentir-se buit, de no trobar sentit a la vida si no és al costat de la persona que hem perdut.. qui no ha passat per aquí alguna vegada? sort que el temps alleuja, cura, t'enforteix i et fa arribar un dia en què aixeques el cap de nou. M'ha agradat el relat!
    una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: