Cercador
Mitja barra de pa
Un relat de: Avet_blau- Compartir:
Mitja barra de pa
En Francois havia esdevingut un esquelet de vida,
desproveït ja de tot ornament vital, vestit amb parracs,
ara nomes l' obsessionava menjar quelcom,
feia setmanes que no tastava res calent,
i subsistia de restes de deixalles o pidolant al carrer.
La seva rancúnia per la gent i la societat que el rebutjava,
li feia sentir amb mes dolor, la buidor del seu estomac.
Així fou com va entrar afamat a la fleca,
potser atret per l'olor, llunyana en el record, del pa calent.
I va agafar una barra de pa, amb delit i fruïció,
i mentre s'escapolia va veure en l'altre extrem, una ma que la retenia.
El pa es trencà en dos trossos,
i en Francois va marxar corrent tot mastegant un bocí del seu tros.
Mesos enllà , el jutge va dictaminar la seva sentència:
18 mesos de presó i declarat amb rebel·lia...en no localitzar-lo,
el judici va costar uns milers d'euros,
i un bon plec de folis en algun recó,
d'un calaix, d'algun jutjat, mig oblidat.
Ara en Francois es a la seva cel·la de la presó, vestit decentment,
menja cada dia una barra de pa cruixent, tou i deliciós del dia;
i no entén massa be aquest mon estrany en que vivim.
* historia ( quasi) real.
Comentaris
-
Molt bo![Ofensiu]príncep del país del vent | 15-08-2009 | Valoració: 10
Un tema social que, com sempre, saps explicar -lo amb tendresa.
-
Increïble![Ofensiu]Mercè Bellfort | 22-07-2009 | Valoració: 10
Un poema que fa reflexionar molt sobre la misèria humana , la manca de solidaritat, la pobresa d'esperit i la solitud. Trist i, sent mig real, encara et fa pensar més. Mostres una gran sensibilitat envers els temes socials i ho transmets molt bé. Enhorabona!
Una abraçada, Avet_blau.
Mercè -
Un món ben estrany...[Ofensiu]brins | 22-07-2009 | Valoració: 10
Ho expliques amb la teva saviesa habitual i amb la tendresa que et caracteritza. Saps trobar temes tan humans que encises el lector.
Una abraçada,
Pilar -
...[Ofensiu]crohnic | 21-07-2009 | Valoració: 10
Sensacional relat!!
Cal dir que jo tampoc entenc massa aquest món en el que vivim... -
PIDOLAIRES...[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 21-07-2009 | Valoració: 10
Saps que he sentit ha dir que hi ha gent que no vol sortir de la preso per que la vida allà dintre els hi és mes fàcil? Els sense sostre, els pobres del nostre segle, no tenen on agafar-se, i com mes temps passarà mes pidolaires i haurà i mes lladres... Com ho ha de fer la gent per subsistir? Cada dia costa mes. Moltes gràcies pel teu comentari al meu Regal del Sant. La meva mare és així... molt sensible i a mi m'agrade molt com ho demostra amb el dia a dia.
-
Una societat...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 13-07-2009 | Valoració: 10
i una justícia cada cop més cega i amb menys equilibri a la balança. Planteges un exemple quasi real de fets que malauradament s'assemblen a d'altres que ho son del tot. Sembla que si no redrecem les conductes socials, ho tenim força malament.
Ara feia dies que no llegia les planes de RC, i ha estat un plaer que aquest relat hagi estat un dels primers.
Una abraçada -
ja ho dius[Ofensiu]ANEROL | 13-07-2009 | Valoració: 10
una història quasi real, per desgràcia es palès el poc sentit comú de la justícia, una cosietat atemorida i un món desequilibrat
-
A la primera part ...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 08-07-2009 | Valoració: 10
A la primera part ens presentes una situació real, angoixant, desesperada...
A la segona ens mostres unes reaccions o conseqüències reals, desconcertants, incongruents...
Sempre toques uns temes socials, com aquell que res. Quatre paraules ben buscades... i el lector que pensi!
- Joan -
-
No és estrany[Ofensiu]Nonna_Carme | 07-07-2009
que en François no entengui aquesta situació que viu. Jo tampoc la entenc.
Un relat molt humà i, per desgràcia, més freqüent del que hauria de ser.
Bon estiu, Avet blau.
Nonna_Carme
Valoració mitja: 10
l´Autor
120 Relats
704 Comentaris
135259 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.
juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)
any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )
Avet_blau@yahoo.es (correo)
lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors