missiva d'una nena dolça

Escolta, m'has fet plorar amb aquest poema tan dur i dolç a parts iguals.
Tinc dues filles i m'horroritza el só de les paraules que verbalitzen la pregunta final del nen o nena.
Hi ha mots que són cops de puny silents i que et deixen astorat i sense alè.

Preciós poema, malgrat la duresa, doncs l'has cobert amb una dolçor i tendresa infinites.

Gràcies sempre pels teus comentaris, que m'ajuden a seguir endavant i m'animen a no deixar d'escriure, encara que penso que són totalment immerescuts.

gypsy

Una llàgrima no vessada pels ulls de la petita, només el cor anhela i raja plors per no poder comprendre del tot, per no poder fer res més que estigui al seu abast.
Una tendresa tenyida d'ombres s'esmuy en les paraules d'aquesta missiva feta per un cor dolç, molt dolç...

Has fet un poema d'una situació difícil de descriure i ho has fet amb mirada d'infant, sense judicis ni rancúnies.
Molta estimació i una bufada d'impotència intensa i suaument dibuixada entre els versos.

Tens una màgia especial per veure més enllà del que ens diuen els ulls.
Una abraçada molt gran!

començar a comentar tots els teus poemes, però... és que em deixen sense paraules! No n'hi ha cap que no valgui la pena. I aquesta és... bufff! és indescriptible, és molt bo. Deus ser un àngel perquè això... és diví!
No t'aturis
Juseph

poema, ple de tendresa i de realisme.
Aquesta nena dolça aviat aprendrà que les separacions no tenen culpables, només tenen víctimes.
Una abraçada

Descaradament ple de tot.
Absolutament transparent.
Fas que tot el q escrius entri d'una manera tan ràpida en qui ho llegeix...
Continua compartint això que saps fer tan bé...

Un petó enorme!

Preciós. Emotiu. Sentit ben endins. Simple. Cuidat. Dur. Trist.

Preciós. Emotiu. Sentit ben endins. Simple. Cuidat. Dur. Trist.

i la tendresa a flor de pell, Capdelín, tant que la protagonista parla amb el pare de l'absència de la mare i el dolor que els provoca a ambdós, però aquest tema sobre la tristor de la pèrdua de qui s'estima, l'has convertit en un monòleg tan tendre, tan emotiu que aquests últims versos:

ja sé llegir i escriure
i que m'han caigut
cinc dents

m'han fet agafar calfreds a mi i tot.

Felicitats, altra vegada.

Hola Capdelín.
Es escrit un poeme molt emotiu i amb un sentiments dels que arriben en lo mes profunds dels nostres cors.
Com tu fás, per escriure tant bé.?
Una abraçada.

...per deixar-me tantes lletres i equivocar-me de tecla en un sol instant...?

Cóm ho fas per tenir aques grau just d'emotovitat i sensibilitat en els teus poemes, que la llàgrima queda just treint el caparró, pel volt de l'ull?

Cóm ho fas per saber combinar tan bé les paraules, per donar-los aquest to de melodia suau, de realisme, dolor i sinceritat?

Cóm ho fas perquè tot sembli perfecte, línia a línea, vers a vers, i per fer ballar l'ànima un vals sense parella entre les lletres del teu crear?


Un barret per vos!!!!

Trista historia de qui sap quina infantesa.
Rellevant.
Endavan amb l'escriptura!

Sweetkisses***